Perdoneu-me la gosadia d’argumentar el camí cap a la
independència de Catalunya amb la mística del Llibre de l’amic i de l’Amat, de Ramon Llull. La metàfora és una
figura poètica molt present en l’obra de l’escriptor, de qui enguany celebrem
els set cents anys de la seva mort. El Llibre
de l’amic i de l’Amat és un diàleg entre qui vol estimar, l’amic, i a qui
vol estimar, l’Amat. I és un llarg recorregut per posseir l’amic a l’AMAT. No
podem oblidar que aquest diàleg es terrenal i que el fruit final és
convertir-se en l’amat, en el regne del cel. Situem en el temps i l’espai,
l’àmbit de l’amic per conquerir i merèixer l’Amat. La meva gosadia em porta a
transformar l’amic en ciutadans i l’Amat en Catalunya. Desitjo que seguint el
procés amb el dictat del Llibre de l’Amic i de l’Amat sigui capaç de descriure
com es pot treballar amb la mística del temps i de l’espai per assolir la veritat
d’un nou estat lliure i independent. I una vegada assolit l’objectiu, la
metàfora mística s’ha convertit en una realitat històrica de convivència.
Un
exemple el trobem en la companyia que va trobar Lluis M. Xirinacs en la
preparació de l’ofrena a Déu durant el darrer més de la seva vida, en
el Llibre d’amic i amat de Ramon Llull i
com la seva mort era a la vegada un lliurament al Creador i una defensa de la
independència de Catalunya. Per a Xirinacs el fet religiós i el polític era u
recordant que l’amic troba definitivament l’Amat quan al morir esdevé un JO amb
ell. Ramon Llull en el seu llibre hi fa una reflexió per cada dia de l’any
perquè la relació d’amor per ser efectiva ha de ser constant. I en aquests
reflexions ens adoctrina com ha d’actuar i ser l’amic. La reflexió de sortida
ens posa davant el problema: l’amic li pregunta a l’Amat si en ell existeixen
motius per estimar-lo. I l’amat li contesta que la manera de descobrir l’amor
és estimant. Davant d’aquesta situació, l’amic es planteja sobre la importància
de la intel·ligència i de la voluntat. I arriba a la conclusió que la més
rellevant és la intel·ligència. El creixement de l’amor, objectiu de la
voluntat, depèn del coneixement d’allò a estimar. L’Amat, en el nostre context,
Catalunya quan més coneguda, més estimada perquè més es treballarà per
estimar-la. Però aquesta no és una tasca fàcil, perquè Llull ens adverteix que
els treballs per buscar l’Amat desitjat, una vegada escollit, són llargs,
perillosos, plens d’entrebancs, de sospirs i de plors, però amb una
circumstància que no hi falti la llum de l’amor. I en aquest comportament la
naturalesa és un bon company de viatge que ens ensenya a pensar i a actuar. El
cant de l’ocell és una bona veu i al preguntar-li perquè canta, contesta que
només el fa cantar el senyor de l’amor. És ben veritat que el futur que
desitgen els mortals corre el mateix camí dels místics i penso que és el camí
que han de seguir els catalans que busquen allò que és millor per a Catalunya,
la seva independència. I en aquest procés, Catalunya, hi té molt a aprendre de
la religió: Ripoll, Poblet, Montserrat,
L’abat Oliva, Mn. Cinto Verdaguer, Mn.
Dalmau, Lluis M. Xirinacs i també els calls jueus. Ramon Llull és un excel·lent
pedagog per guiar-nos en aquest camí. Resumint, Catalunya pot ser l’amic i la
independència l’Amat. No oblidem que l’objectiu segons l’evangeli és el Regne
del Cel, però primer s’ha de buscar a la terra abans de gaudir-lo a l’eternitat
i aquest regne per els catalans només té un nom Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada