Els tres mosqueters, d’Alexandre Dumas

L’argument de la novel·la de l’escriptor francès m’ha portat a comparar metafòricament les intrigues de la cort francesa amb la problemàtica de la política espanyola actual. Un jove d’Artagnan, ambiciós de poder esdevé protagonista de mil i una situacions, algunes amoroses i altres polítiques. Òbviament que la situació actual de la política espanyola no s’hi veu retratada en l’argument però les intrigues ens hi poden fer pensar. Defensar el rei desafiant els seus contraris directes o indirectes, Richeliu i nobles, crea un ambient complicat, com ho palesen les relacions entre el President en funcions, Sr. Mariano Rajoy, el Sr. Albert Ribera, que em porta a pensar en d’Artignan, i Pedro Sánchez. Malauradament per a mi no tinc la categoria narrativa d’Aexandre Dumas però la trama d’Els tres mosqueters ajuda a explicar la trama política que no es preveu, de moment, quin serà el final i si d’Artagnan aconseguirà fer realitat el seu objectiu. La problemàtica rau, segons les circumstàncies, en el fet que els tres mosqueters poden poden assimilar-se als tres caps de llista del PP, PSOE i C’s segons les situacions que es valorin, com també a Richeliu, determinats nobles i el d’Artagnan finalment inclòs en el grup dels mosqueters. Però valorant els moments polítics hispans actuals variants, els protagonistes canvien d’imatge. Però allò que sembla ser, és que els mosqueters es dissoldran com en la novel·la de Dumas, el D’Artagnan continuarà com a cap dels mosqueters i que el model polític no variarà esdevingui qui esdevingui president del govern. Dissortadament els moviments polítics desembocaran en situacions gens favorables ni per a Catalunya i menys, sí, menys per a Espanya, perquè l’oportunitat de la independència, Espanya amb la seva política de judialitzar la democràcia serà la clau, involuntària, que obrirà la porta. Els dimes i diretes de Mariano Rajoy cargant la culpa sobre el PSOE no fan res més que posar en evidència la seva poca capacitat política de diàleg amb la curiositat que quan ell no es cansa de dir NO a Catalunya, ara troba culpabilitat en el NO de Pedro Sánchez a la seva  candidatura, quan el principal responsable de la situació creada és ell. Que unes terceres votacions són una desgràcia, políticament pel PP potser sí, però per a la democràcia segurament que no. Però sí, que davant el món, demostren la feblesa de la classe política amb una desmesurada ambició de poder per amagar allò que ells saben molt bé. Els tres mosqueters s’hi mourien encantats en aquesta situació política hispana i a mi m’agradaria ser capaç d’escriure una novel·la a l’estil de Dumas, però no li arribo ni a la sola de la sabata. Esperem esdeveniments i si Pedro Sánchez deixa de ser mosqueter o noble segons els moviments. Darrere de tot, pobre Espanya.