Sr. Rajoy, quin gust té el NO?

Quan vos el dieu a Catalunya es en defensa de la Constitució i d’Espanya i quan us el diuen a vos també? Els primers us demanen democràticament dialogar i els segons també us el diuen democràticament? Quin dels dos ho és? Però resulta que el No us el diuen partits anticatalans per no fer-vos president. Què és més important per a la pell de brau, Mariano Rajoy o l’estat espanyol? Suposo que no direu que vos, encara que buscareu un subterfugi per al·legar que hi teniu tot el dret del món. Francament no entenc quina manera de servir Espanya és quan els partits majoritaris i els d’esquerra no us hi volen de president. Honestament no sé quin ridícul és pitjor, haver de celebrar unes terceres votacions o desprès d’un any de ser votat haver de tancat la legislatura per la difícil governança i celebrar altre vegada eleccions. Un ridícul arrossega l’altre. I al pas que es va em temo que no acabaran aquí. Per què Sr. Rajoy com penseu solucionar el problema dels escàndols? El de Jorge Fernàndez Diaz portant-lo d’ambaixador al Vaticà? Em temo que quedarà en un somni. I què fareu davant el nou escàndol d’un guàrdia civil amb nom i cognom intentant posar droga en la bossa de la Presidenta del Parlament de Catalunya en un desplaçament en tranvia? Sr. Rajoy sortireu també per la tangent? I no parlem del Congrés Espanyol. S’ha vist massa que el no al grup parlamentari al PDC ha estat una rabieta política. Suposo que el NO que heu donat a Catalunya tenia un gust agradable de vi dolç per a una sobre taula. Però i el NO dels dos partits que han de possibilitar-vos la governança? Potser és agre-dolç perquè tot el que sigui contra Catalunya els dos partits en que confieu, estaran al vostre costat. Sr. Rajoy, personalment sóc independentista català, vos ho sabeu per què us ho vaig escriure,  però a mi el vi de no saber com arribar a acords per fer govern, encara que no s’ho cregui és amarg. Una amargor pot obrir els ulls de molts espanyols, i això a vos no us agrada gens, per donar la raó a Catalunya i voler-la com un estat amic. Ja sé que aquest vi no el suportaria el vostre estómac. No és cap gosadia afirmar que aquest vi l’haureu de pair i medicar el mal d’estómac. Mentre el meu DNI sigui espanyol serè respectuós amb els governants espanyols però espero que el meu DNI canviï d’estat a no massa llarg termini. Sr. Rajoy el NO és un vi que pot ser molt amarg, però democràticament pot convertir-se en dolç. Tot depèn de la democràcia.