Sr. Rajoy, el model espanyol és veritablement democràtic?

Vos heu estat president de l’estat i voleu repetir. La vostra voluntat la reconeix la Constitució? La imatge de l’Espanya que vos i el vostre partit dissenyeu és veritablement constitucional? Per què segons la meva modesta opinió hauríeu de retirar-vos de la política i el vostre partit que, al seu dia era reticent amb el text aprovat, penso que també. M’agradaria estar equivocat, però els fets són els fets Senyor Rajoy, i les persones pensen i opinen. Sense presses, parem esment en la primera voluntat base de la Constitució: “Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just”. Comencen els problemes: la convivència, també la democràtica, la dissenyen les persones, no les lleis. Les lleis estan al servei de les persones que volen viure democràticament. La convivència garantida per la Constitució espanyola té molt a desitjar. A nivell nacional no existeix. Conseqüentment Espanya necessita una altra Constitució. Per què? Per què l’ordre econòmic i social just no existeix. L’economia i la justícia a la pell de brau estan al servei d’uns quants, no de la dignitat de totes les persones. Sr. Rajoy, vos sou president de tots els espanyols i també d’aquelles persones sense sostre i sense mitjans maltractades sovint pel poder i que viuen al carrer. Mentre hi hagi un sense sostre a la pell de brau l’ordre econòmic i social no serà just. I allò que és pitjor que la credibilitat política cada dia minva més i la justícia social cada dia és més alarmant. Però continuem i valorem el paràgraf 1 de l’article 1 de la Constitució: “Espanya es constitueix en un Estat social i econòmic de dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.” Per començar el text el redactaren els anomenats pares de la constitució, un reduït nombre de suposadament especialistes i d’acord amb el redactat amb un pensament prèviament acceptat. Em diran que fou aprovat pels espanyols. No pas tots. Tenien, el dia del referèndum 6 de desembre de 1978, dret a vot 26.632.180 espanyols. I el resultat fou prou significatiu: s’abstingueren, votaren nul o en contra 8.892.695, un 33%, que és molt significatiu. I al resultat cal afegir-ho la imposició militar de la qual un pare de la constitució en té la carta amenaçadora. Un 67% la van aprovar i s’ha de complir i acceptar democràticament, però no és pot obviar que el 33% té tot el dret de dir-hi el que pensa i d’intentar amb el seu creixement imposar la seva voluntat. I aquest comportament és totalment democràtic. L’Estat de dret no el configuren les lleis sinó les persones i aquesta és la base en la que es fonamenta la licitud de les diferències, diferències augmentades pel no compliment de l’ordenament jurídic que propugna els seus valors que són la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. Es respecta la llibertat? No, quan es nega a dialogar amb els independentistes perquè és pot ser unionista i respectuós amb l’independentista i una de les formes de respecte és el diàleg i vos Sr. Rajoy sobre aquest tema sempre heu dit NO. La justícia, es tal vegada més mal parada que la independència, no cal mencionar-ne situacions, són prou conegudes i algunes arxivades. La igualtat, només cal fer una ullada per la geografia de l’estat per adonar-se d’on es destinen els diners. El pluralisme polític només és respectat de nom, parem esment en el comportament dels diputats i senadors quan el ponent és d’un partit minoritari o contrari a la seva filosofia. Sr. Mariano Rajoy la democràcia espanyola, com diu el preàmbul de la Constitució és un desig d’Espanya, però ull, les votacions són prou indicadores de la feblesa democràtica i de com la practica el poder. Si el primer article dóna per part, què no donarà el text sencer. La foto és la dels pares de la Constitució.