L’atemptat de Niça i altres responsabilitats terroristes

La magnitud d’una tragèdia massa sovint es mesura d’acord amb el col·lectiu afectat. I rarament es reflexiona sobre la qualitat del ser humà. Les diferències identitàries, tan personals com col·lectives, esdevenen cada dia més significatives i operatives al llarg de la història. El criteri i la conducta en relació amb la moralitat, la licitud i la bondat es modela i referma d’acord amb l’educació rebuda i com a conseqüència la consciència de cada persona es concreta i esdevé norma dels seus actes. I aquesta circumstància és fonamental l’hora de prendre decisions. En la societat actual no suposa cap dificultat amagar sota una imatge de bona persona social la justificació de fets inhumans, incívics, antisocials i contra natura. El pensament i la passió del ser humà no es dissimula per un posicionament social, dit de qualitat. És molt fàcil acusar i perseguir a persones perdulàries i d’aspecte repugnant. Massa sovint es fa difícil acusar i perseguir a persones socialment molt ben vestides i afavorides per la riquesa. I en aquesta dualitat oblidem el mòbil. Un perdulari pot robar per necessitat de subsistència però el d’elit roba, amb una suposada justificació legal, per ser més ric sense importar-li si amb la  seva conducta perjudica a tercers. El model social del segle XXI presenta una imatge que políticament es beneïda però socialment és injusta. És veritat que és el fruit de milions d’anys de la presència humana, però cal tenir recorda que la humanitat ha millorat però, perquè malgrat els avenços la justícia social no és un valor igual per a tothom? Penso humilment per la manipulació que es fa de la dignitat de les persones. Políticament i econòmica la dignitat la donen els alts càrrecs i les fortunes més que no pas el civisme, la solidaritat, la veritat i l’ètica. No tinc cap dubte que els atemptats criminals del segle XXI, com el de Niça, són conseqüència d’un massa arrelat egoisme d’una part de la humanitat que parla orgullosament d’ordre social però que la seva filosofia només provoca desordre. Políticament dóna la impressió que els fets criminals preocupen i la seva eradicació és objectiu primari. Però no ho és valorar la qualitat real de les persones. M’agradaria equivocar-me però crec que els responsables del desequilibri social agreujat per atemptats criminals pertanyen a les altes esferes socials del poder polític, econòmic i també religiós. La solució no està en les armes, que només defensen el poder, recordem la guerra declarada basada en l’existència d’armes d’extinció massiva i que no han existit mai. És un dels molts exemples existents. És significatiu que als pocs dies de l’atemptat criminal de Niça es produeixi el cop d’estat a Turquia. Un i altre fet són una manifestació de poder i un menyspreu preocupant a la persona perquè hi ha persones que per la cobdícia d’uns pocs són la seva moneda de canvi sacrificant-les per assolir aquests pocs el poder polític, econòmic i religiós. La justícia social i la pau només esdevindrà una realitat quan totes les persones gaudeixin plenament de la dignitat humana, cívica i social que per naturalesa els hi pertoca. Dissortadament l’horitzó per a l’esperança encara no ha donat signes d’una futura presència. Només una cultura equilibrada intel·ligentment i passional és garantia d’un futur just, verídic i en pau. I per assolir-ho cal tenir present que la política, l’economia i la religió són servidors, no amos, d’aquest futur.