La mirada de Mariano Rajoy

Fa una pila de dies que paro esment en les fotos de Mariano Rajoy publicades per la premsa i d’una manera especial en la seva mirada. Compaginar les seves paraules i la seva mirada porta sovint a contradiccions. I aquesta contradicció la trobo corroborada pel fet de condicionar l’acceptació de la proposta del rei per formar govern a les possibilitats o no d’èxit. Penso senzillament que una persona tan arrelada en la Constitució no demostri coratge a l’hora de fer un servei a la seva pàtria malgrat el risc de fracassar, no hauria de tenir lloc en l’espai polític.. Els fracassos poden ser signes també de personalitat. Però no és aquest el camí de Mariano Rajoy. La seva mirada, aquests darrers dies, és la demostració d’aquella dita castellana de “quiero i no puedo”. Una mirada que vol ser la del president, però, a la vegada, té por de no aconseguir-ho. I per què té por el President?  Crec que en té molts de motius i no descarto allò que li pot caure desprès de deixar de ser president i el seu partit no estar en el govern. Són massa els enemics que s’ha guanyat al llarg del domini del PP i sobre tot al llarg de la  seva presidència. Un de molt important: la seva política ha estat i és el trencament de la unitat d’Espanya i no només per Catalunya. A les xarxes corren força correus d’espanyols que manifesten voler ser catalans el dia que Catalunya esdevingui un nou estat europeu. Sr. Mariano Rajoy, té molts motius per estar preocupat. Però les preocupacions no li vindran només de Catalunya sinó dels indrets que menys es pensa i tal vegada de militants del seu propi partit. La unitat d’Espanya no es defensa amb denúncies al Tribunal Constitucional, sinó amb fets basats en la pedagogia i filosofia de la convivència universal, que la Constitució Espanyola, sí defensa, però els partits en el poder, no. I no defujo la part de culpa que Catalunya hi pugui tenir. Sr. Rajoy, una Constitució d’una nació no pot anar mai contra el procés de la natura i de la història i el primer punt és el respecte a les persones. I la seva política no les respecte, la Constitució sí, perquè des de la política li feu dir allò que us interessa. És una errada històrica flagrant que la democràcia espanyola amb els seus trenta i escaig anys d’existència hagi estat incapaç d’eradicar l’odi contra Catalunya i vos en la vostra trajectòria política en fóreu un sembrador demanant signatures contra productes catalans. Són fets, Sr. Rajoy, no paraules. Però no només Catalunya li crea motius de preocupació, la resta d’Espanya també, per què heu estat incapaç de defensar a Europa els drets d’una vida digna de tots els espanyols i no només no ho heu fet, que malgrat les suposades millores que canteu, a Espanya cada dia hi ha més pobres. Ja n’hi ha prou, Senyor Rajoy. La democràcia no consisteix en dir sí al diner depauperant de la societat, no consisteix abaixar-se els pantalons davant d’Europa per mantenir el poder, no consisteix emparar-se en la Constitució i enviar la policia per dissoldre una manifestació popular que demana justícia i els polítics sou incapaços de presentar-vos davant els manifestants per dialogar amb ells. Sr. Mariano Rajoy, Espanya necessita un canvi urgent de la Constitució, però no és aquest el més urgent. Allò que ha de canviar és la mentalitat política dels partits espanyols si volen que la democràcia a Espanya sigui verdadera, justa i socialment treballi per una convivència en pau. En té molts de motius per estar preocupat i tal vegada aquell que més el preocupa és la sol·licitud d’Albert Ribera de que deixi la presidència de l’estat. La seva mirada li demana un canvi que vostè Sr. Rajoy no es creu amb forces per dur-lo endavant. La independència de Catalunya no l’hauria de preocupar tant, reflexionar-hi millor, comprovar que no és un atac a la Constitució, tot el contrari i buscar el camí millor per a una Espanya més democràtica i penso que amb una Catalunya independent aquest objectiu és prioritari i la seva mirada tornaria a ser més clara i optimista.