Tindrem unes terceres votacions?

És curiós que en temps de vacances els partits polítics de la pell de brau estiguin abocats a una activitat frenètica. La naturalesa i la història saben el que es fan. És el premi a la seva poca capacitat de llegir els missatges de la ciutadania i a la incapacitat de dialogar com cal entre persones de pensament contrari amb un objectiu comú. Governar. Tenen tots una filosofia lògica del que suposa l’acció de govern? La governança d’un país no ha d’adaptar-se a la idea del partit sinó que el partit ho ha de ver adaptant-se a les exigències d’un país. Un partit no ha de crear mai les necessitats, ha de llegir-les en el llibre dels ciutadans i d’acord amb elles fer política. Honestament no és aquest el camí que intueixo segueixin els partits. D’acord amb els moviments que s’observen, amb les manifestacions fetes i amb la psicologia que intento comprendre de cada partit, penso que la conclusió més raonable demana unes terceres votacions. Que políticament és un desastre? Totalment d’acord, però la lògica és més important que les conveniències. I molt més quan la disbauxa l’han creada els partits. I per solucionar-la només es miren el llombrígol. Una majoria relativa mai és una raó democràtica de poder per ella mateixa. Allò que, si veritablement esdevé, és una exigència de diàleg racional i social just. Governar un país de quaranta milions d’habitants amb set milions de vots favorables de majoria relativa és una incongruència i una demostració del rerefons dictatorial que encara es belluga a l’estat espanyol. No m’agraden gens els moviments que s’observen amb motiu de la  constitució del Congrés i del Senat i la possible elecció del nou govern. S’hi endevinen massa egoismes de poder tant a la dreta com a l’esquerra i una mancança d’acords per culpa d’un sol objectiu: el poder i no com ha de ser la governança que el país necessita. Els moviments polítics de la pell de brau en l’estiu del 2016 són incompatibles amb els moviments socials i identitaris de la nació espanyola, tant si són moviments de caire eminentment social com els polítics demanant llibertat. La política espanyola només es mira el seu melic per la incapacitat  d’adonar-se de les urgències imprescindibles per a una convivència digna en pau. Tal com interpreto els moviments polítics i procuro entendre les manifestacions, que es fan, cada moment estic més convençut que la solució a la que s’arribi serà injusta, desequilibrant i antidemocràtica. Les paraules tenen el seu significat i si ahir deien negre, les mateixes paraules avui no poden dir blanc. El blanc i el negre coexisteixen i quan es fa la llum el blanc és el resultat d’una intel·ligència entre tots els colors de l’arc de Sant Martí. La foscor del temps del debat s’ha transformat en la claror de la intel·ligència assolida entre tots els colors. I aquest no és el camí dels partits polítics immersos en la foscor de formar govern i a la vegada incapaços de fer emergir la claror de la llum que agermana els partits com l’arc de Sant Martí el colors per bellugar-se en el blanc de la convivència en pau. Les diferències són necessàries però és imprescindible la llum que en la intel·ligència hi té la clau per obrir la porta i sortir de la foscor. Penso que unes terceres votacions seran necessàries. El temps ens donarà la raó del sí o del no.