Per què la indisoluble unitat d’Espanya?

Jo em pregunto és correcte aquest concepte? Quina base de filosofia humana ho corrbora? La paraula indisoluble comporta el concepte que no hi ha res al mon que la pugui destruir? És un concepte absolut impossible de compartir amb la relativitat de les persones. Les persones no són no absolutes, ni infalibles i conseqüentment les seves decissions són alterables i canviables. La raó de la territorialitat  és  contrària a la llibertat i a la història. I, a la vegada suposa un domini sobre un sector de la humanitat que no ho accepta. La unitat indisoluble és un abús de poder sobre un gran nombre de ciutadans, que entenen la unitat com una germanor entre diferents, i no combreguen amb la norma de que una mateixa llei és alló que els iguala. Aquesta pràctica és corrompre la diferència de pensaments, que té la seva base en la realitat de petites unitats, que són cada persona, amb capacitat de conviure en un mateix espai però respectant la facultat de raonar diferent sobre els problemes comuns de l’existència.

Les solucions que la naturalesa aporta la subsistència de la humanitat no són les mateixes en tots els indrets i una anàlisi acurada de la territorialitat de la península ibérica ens ho demostra. Una altra raó és la capacitat de l’ésser humà de saber compaginar aquestes diferències perquè la convivència en pau sigui possible respectant la manera de ser de cada ciutadà d’acord amb l’indret on viu. El programa natural és un mirall per el programa polític, però com no agrada es trenca en bocins per demostrar que no és viable. Però el bocins continúen projectant la identitat d’aquells que es volen igualar i els bocins palesen les diferències. Trencar el mirall és tergiversar el missatge de la natura que ens demostra que amb una gran varietat es pot assolir una unitat en el respecte amb les individualitats  i la imatge continua perfecta i no es trenca res. Sí, es trenca l’enveja d’aquells que confonen unitat amb unificació, dels que confonen respecte amb domini, dels que confonen diàleg amb imposició.

La convivència universal  la configuren el conjunt de vivències individuals que aporten a la universal la pau, el diàleg i la solidaritat, condicions indispensables perquè la subsistència sigui digna amb un repartiment intel·ligent, racional i just de les riqueses naturals. I per què aquesta filosofia esdevingui una realitat és imprescindible que cada persona sigui íntegra, raonable, creïbles, solidària i justa. Per què aquestes condicions no es compleixen la societat actual està tan dividida, enfrentada i plena d’odis. I perquè? Senzillament, només hi trobo una raó. La política, el poder, no compleix els objectius que la natura li ha reservat. La raó, quina és? L’endiosament que es fa dels governants. Potser no de paraula, però sí, de fet. Un exemple, defensar que la constitució d’un poble és la raó absoluta de la seva convivència.

Tsunamis històrics, per què?

Què és un tsunami històric? Pels comentaris que es llegeixen i s’escolten sembla que la victòria de Trump en les presidencials dels EE.UU en té tots els síntomes. Però també ho és l’Estat Islàmic. També els milers de morts en el Mediterrà. I en certa manera algunes majories absolutes en democràcia. També ho és el famós Brexit. La realitat és la seva presència. Però quina és la seva veritat? Quin és el seu missatge. El Tsunami és un fenòmen natural que comporta moltes desgràcies i és desequilibrant. Però, a la vegada, denuncia la mala conservació de la natura. La preocupació d’un tsunami rau en els resultats perjudicials per a la societat. Són evitables aquests mals? Òbviament  el tsunami no, i la humanitat ha d’aprendre a viure amb la seva presència. Evitar els seus efectes negatius depen en certa manera de la intel·ligència humana. Per què no s’eviten? Dificultats de prevenció? Una pregunta que pot semblar estúpida, porten els tsunamis algun missatge positiu? S’ha estudiat? L’escalfament del planeta té tots els signes del tsunami. Se l’estudia i es cerquen remeis, però una part de la societat s’hi gira d’esquena. Per què? Per què hi ha persones que el seu modus vivendi està en el mal dels altres? Mentre aquesta voluntat persisteixi els tsunami històric será inevitable. I la meva pregunta és, perquè s’ha produit el tsunami Trump? Es tracta d’un fenòmen humà, que afecta els humans i produit pels humans. Causa preocupacions, a qui i per què? Un tsunami natural juga amb la feblesa de la terra. Lògicament un tsunami històric jugarà amb la feblesa de la humanitat. Però aquest produit als EE UU preocupa a mig món, perquè dóna la impressió que el perjudicarà. Tot una contradicció de la història. La política que té per objectiu el benestar de la convivència humana és, sovint, culpable de la seva pèrdua. Aquesta similitud amb els fenòmens naturals em porta a pensar en la necessitat de valorar els seus possibles efectes, si aquests efectes són negatius i positius, qui els pateix i qué suposa el seu patiment, qué es té a la mà per enfrontar-s’hi? Simplement penso que el tsunami Trump no és un caprici de la història sinò que la història denuncia el capricis humans i en particular els polítics. Les falles naturals en el seu moments produeixen estralls i el mateix en les històrics i aquests estralls sempre porten a un objectiu, la necessitat de coneixement i equilibri amb la voluntat. Parlar d’equilibri d’un tsunami natural sembla un befa de la veritat, però alló que sovint ho sembla denuncia que es converteix la veritat en un absurd. I la veritat és. Imagino que el fenomen Trump és aquest joc de la veritat. Quins serán els  fruits? El temps ho dirà. Hi haurà sorpresas? N’estic convençut. I seran positives. Aquest tsunami és paral·lel al que succeix a la pell de brau.

El moviment independentista de Catalunya és un autèntic tsunami per a l’estat espanyol. Per què es produeix. Òbviament per febleses polítiques i socials, culpa d’un desconeixement de la veritat i del desequilibri entre el ser i el que no ha de ser. I l’objectiu no és altre que la victòria de la veritat del ser, del ser català i del ser espanyol, dues identitats diferents i amb capacitat de conviure respectuosament en la diferència. Tant en el tsunami americà com en el tsunami català la seva presència, que té efectes destructius, palesa un objectiu, la veritat de cada país. I cada país té la seva i benvinguts els tsunamis que provoquen el seu coneixment i la seva voluntat. El bon us, o mal, de la llibertat explica la convivència dels moments històrics.

Una Missa faixista

Personalment per a mi aquesta afirmació és una irreverència. Una missa mai pot ser faixista malgrat se celebra per a un faixista, que penso que prou ho necessita des de la fe cristiana. Que uns faixistes organitzin una missa per a un militant seu no hi pot haver cap contradició. És una pregària, segons la teologia católica, per a la seva salvació eterna. I aquesta salvació, d’acord amb l’evangeli, ha de ser per a tothom, però s’han de complir uns crèdits que un faixista, des de la mirada d’un demócrata, no té. I des d’aquesta vessant s’han de complir uns requisits de respecte a la intimitat i evitar escàndols. I celebrar públicament amb gran ostentació i finalitats publicitàries a favor del General Franco és inadmissible pel respecte que es deu a una societat democràtica i que ell no va respectar. Sense soroll, en la intimitat i sense propaganda, crec amb l’evangeli a la mà que ensenya que l’amor més gran consisteix en estimar l’enemic, es pot i s’ha de celebrar. Però sense cap ostentació de cap mena i menys política i militar. Que l’Ajuntament de Barcelona ho tregui del seu programa oficial ho trobo correcte, no és l’Ajuntament qui ha de vetllar per la salvació de la seva ànima. Jo alcalde, faria el mateix. La religiositat és una tendència molt personal, com els mèrits per assolir els objectius. I el faixisme amb l’experiència viscuda, com a tendència, de religiositat no en té res, més aviat tot el contrari. Mireu, quan parlo d’aquest tema i el relaciono amb el comunisme, afirmo que si Franco haguès estat en lloc de Stalin i aquest en lloc de Franco, a Rússia i a Espanya, els seus mandats haurien seguit el mateix camí. I ja que he citat el comunisme, goso assegurar que és més cristià que el nacionalcatolicisme d’Espanya. Dissortadament un i altre s’aprofitaren de les filosofies que més els hi afavorien, el catolicisme a Franco i el comunisme, a Stalin. Però cap dels dos fou fidel als principis de les seves tendèndecies ideològiques. I en base a la política democràtica penso que és molt correcte no celebrar misses de caire polític. Afirmar que una missa és faixista és un insult i una ignorància d’alló que veritablement és una missa. Si avui s’afirma amb tanta rotunditat que no es pot barrejar política i religió és per què és una veritat com un temple. Les entitats no són ni polítiques, ni religoses. Ho són les persones i és responsabilitat d’elles palesar-ho o no. Per raons de convivència són necessàries les institucions però cap institució és superior a la persona per la seva dignitat, respecte que se li nega massa sovint per una inversió de principis fonamentals d’atorgació d’autoritat, que en l’actualitat s’ha traspassat al diner. I la salvació no s’aconsegueix econòmicament, encara que l’economia sigui necessària per viure. Per què un faixista soliciti la celebració d’una missa no la hi converteix. Una altra questió és el concepte que se’n fan les persones que se n’assabenten i són democràtiques. En totes les actituds de la vida són indispensables els coneixements en els que es fonamenten.

Europa colla fort Espanya

Quan escolto els polítics espanyols proclamar que Espanya és una gran nació europea i la que més avança en l’economia, davant la collada econòmica que Europa li exigeix, no sé si plorar o riure i me n’adono més de la seva feblesa global econòmica i política. Obligar a estrènyer el cinturò pot esdevenir un dret i un deure quan qui obliga no és culpable de la desfeta econòmica del seu país. Quan els governants s’apressen a fer-nos beure a galet la millora econòmica del país i per altra banda obliguen a estrènyer el cinturó, quina credibilitat tenen? I quan per sortir de l’atzucac només pensen tenir diners i no en crear-ne, quina consideració de polítics em mereixen? Si la política desenvolupada a la pell de brau fos justa, no corrupta, no s’hauira arribat a la situació actual. Per què si ha arribat?

No poseu el crit al cel acusant als altres queixant-.vos de l’augment de pensionistes, de la poca productivitat, del gran nombre d’aturats, quan els fruits són únicament i exclussiva responsabilitat dels polítics que traicionen a la política creient-se capacitats per alló que la política no els hi demana. Un polític no ha de ser un economista, ha de ser un senyor que sap governar amb el consell dels  economistes. I qui diu econimistes, diu amb el de la gent de la cultura, de l’ensenyament i de la indústria però que, a la vegada, té prou autoritat perquè tots aquests consellers compleixin els seus deures envers la societat. I pels fruits actuals, es pot deduir que els polítics, no fan de polítics. Per què el govern espanyol enguany ha de retallar del seu presupost 7.000.000 d’euros, que tindran un efecte negatiu sobre els menys culpables? Qui són sinò els polítics, els responsables d’aquest desgavell? Llegint els comentaris de premsa m’ha cridat molt l’atenció que només es pensa d’on es poden treure diners. Ningú dedica la seva atenció a la necessitat de crear riquesa.

I penso que el govern disposa de dos camins. A) reciclar el capítol de despeses injustes, per exemple trens innecessaris per gens rendibles d’alta velocitat.  B) que tothom pagui els impostos proporcionalment als seus ingresos i quan dic tothom em refereixo a les grans indústries i als bancs. Per què tant la política dictatorial, com la democràtica actual no s’avergonyeixen d’ensenyar com es poden estalviar impostos. L’estalvi és bo quan ho és per a tothom, no només per a uns pocs. La riquesa ha de ser verdadera i justa i per a tothom. Les diferències han de ser racionals i solidàries amb la dignitat de les persones. I els polítics tenen l’obligació de vetllar per la dignitat de totes les persones sota la seva autoritat i només que una no visqui dignament han de preguntar-se quina part de culpa en tinc per la meva qualitat de polític. Els mals de cap econòmics del govern espanyol actual no es guareixen culpant governs anteriors sinò essent creïbles amb la seva manera de governar. Sóc un zero a l’esquerra en política i economia, però que ha fet i fa el govern per crear riquesa? Sembla una contradicció, però alló que fa és afeblir la cultura dels pobles de la pell de brau. I a una cultura feble li segueix una economia feble.

A una política econòmica injusta, la resposta és una greu injustícia social. I aquesta injustícia social es practica a Espanya. I no és més gran perquè en el país encara hi ha gent solidària, que li estalvia al poder molts milions d’euros impedint que molta gent mori de fam. I el govern alló que fa és apretar encara més el cinturó dels solidaris. Menys riquesa supèrflua i més riquesa solidària. Menys benestar amb el diner, i més benestar amb dignitat de tothom. El diner és necessari per a una millor dignitat però no és el factor de la dignitat. Més que el diner ho és la cultura i la cultura més que la política. El primer pas que cal és que el diner sigui un servidor de les persones, no l’amo. És creïble la política actual com a responsable de fer complir aquesta filosofia?

Carta oberta al President del Govern d’Espanya

Excel·lència:

                       Des de la senzillesa d’un ciutadà català, constitucionalment espanyol, per l’amor que sento per Catalunya, el meu país, i recolzat en la Constiutució espanyola que em reconeix sobirà, em dirigeixo a V.E. per, amb la Constitució a la mà, demanar-li un tractament més democràtic de la meva nació, perquè Catalunya, com tots els pobles del món tenen tot el dret natural, que és superior a les lleis escrites, d’organitzar-se políticament d’acord amb la voluntat de la majoria dels seus ciutadans, voluntat que recolzen la Declaració Universal dels Drets Humans i els Pactes internacionals signats per Espanya. A  V.Excel·lència, que emparant-se amb la Constitució no ha acceptat cap diàleg amb el Govern Català, li demano que reflexioni amb mí el Preàmbul de la Constitució, preàmbul que no tè poder de llei, però que és la filosofia de la llei constitucional.

Excel·lència, les primeres paraules són prou significatives: “ La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els que la integren, en us de la seva sobirania proclama la voluntat de:

(dues observacions: la Constitució és un desig. No ho entenc, per què encara que no es compleixi sempre continua sent un desig. Segon, “us de la seva sobirania”, la nació no és sobirana, els sobirans són els ciutadans i  democràticament la seva voluntat mai esdevé una veritat absoluta, sinò diferents voluntats. La voluntat de la Nació expressada pels ciutadans sempre será relativa i proporcional.)

“Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat  amb un ordre econòmic i social just”.

( La Constitució des de la seva proclamació ha garantit una conivència justa? Com s’expliquen els odis envers Catalunya i en els que V.E. també hi té part, recordi que va demanar signatures contra Catalunya. L’ordre econòmic actual d’Espanya és just, quan la majoria dels hispans tenen feina d’arribar a fi de més? No dedicar l’atenció deguda a l’Eix Mediterrani és treballar per un odre econòmic just? És socialment just el tracte diferent entre autonomies, per exemple en les línies d’alta velocitat? La llista és molt llarga Execl·lència.)

“Consolidar un estat de dret que asseguri l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular”.

(No li sembla Sr. President que seria millor assegurar la viabilitat de la voluntat popular que constiutucionalment és sobirana i no fer servir la llei per obstruir-la en les seves manifestacions justes perquè constiutucionalment és sobirana? És veritat que es pot equivocar, però també la cambra legislativa. Els diputats i senadors també són persones lliures i amb dret a equivocar-se. Però els errors són principis de millora, no només de càstig.)

“Protegir tots els espanyols i els Pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions”.

(per començar a què bé la distinció entre “tots els espanyols” i “els pobles d’Espanya”. És una declaració clara que en el territori espanyol hi viuen pobles que no ho són. Si se’ls hi vol garantir l’exercici dels seus drets, perquè es nega a Catalunya el dret a un referéndum. La gramàtica diu el que diu. Protegir és unificar els escolars castellanitzant els catalans?. Protegir és impedir les Selecions esportives catalanes, basques i gallegues de participar internacionalment? Protegir és imposar la mateixa escolarització a Catalunya que a Extremadura, per exemple?)

“Promoure el progrès de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna”.

(Només un retret. Que els jubilats no tinguin dret a publicar llibres sota pena de perdre la pensió, significa promoure la cultura? Un jubilat que publica contribueix econòmicament amb els impostos que li pertoca i dóna feina a editorials, distribuidores i llibreries. I a la vegada aporta la seva experiència que també és un valor social, cultural i en certa manera econòmic.)

“Establir una societat democràtica avançada”.

(Veritablement la democràcia espanyola és avançada? L’actuació dels partits majoritaris en el darrer procès per formar govern ha demostrat clarament la seva feblesa i pobresa.)

“Co·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la terra.”

(Galitzia, Euskadi, Catalunya no són pobles de la terra? La col·laboració de que parla el Preàmbul constitucional no és pot dir que hagi estat pacífica i eficaç. No cal citar fets, ni exemples.)

Excel·lència amb la filosofia de la Constitució dedueixo que la política espanyola, a nivell interior i no parlem d’exterior, està massa malalta. La medecina està en la mateixa Constitució. El paràgraf 2 de l’art. 10 de la Constitució  és una línea a seguir: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran d’acord amb la Declaració universal dels drets humans i els tractats i acords internacionals sobre aquestes matèries ratificades per Espanya.”

Excel·lentíssim Sr. President del Govern Espanyol només el desig d’una convivència en pau m’ha animat a escriure aquestes ratlles. Una Europa Unida és una Europa en que tots els seus pobles i Catalunya n’és un, col·laboren a tots nivells per a una convivència en pau.

Amb totes els meus respectes i solidaritat amb el poble espanyol

Joan Sala Vila, DNI 16.310,634.