Tsunamis històrics, per què?

Què és un tsunami històric? Pels comentaris que es llegeixen i s’escolten sembla que la victòria de Trump en les presidencials dels EE.UU en té tots els síntomes. Però també ho és l’Estat Islàmic. També els milers de morts en el Mediterrà. I en certa manera algunes majories absolutes en democràcia. També ho és el famós Brexit. La realitat és la seva presència. Però quina és la seva veritat? Quin és el seu missatge. El Tsunami és un fenòmen natural que comporta moltes desgràcies i és desequilibrant. Però, a la vegada, denuncia la mala conservació de la natura. La preocupació d’un tsunami rau en els resultats perjudicials per a la societat. Són evitables aquests mals? Òbviament  el tsunami no, i la humanitat ha d’aprendre a viure amb la seva presència. Evitar els seus efectes negatius depen en certa manera de la intel·ligència humana. Per què no s’eviten? Dificultats de prevenció? Una pregunta que pot semblar estúpida, porten els tsunamis algun missatge positiu? S’ha estudiat? L’escalfament del planeta té tots els signes del tsunami. Se l’estudia i es cerquen remeis, però una part de la societat s’hi gira d’esquena. Per què? Per què hi ha persones que el seu modus vivendi està en el mal dels altres? Mentre aquesta voluntat persisteixi els tsunami històric será inevitable. I la meva pregunta és, perquè s’ha produit el tsunami Trump? Es tracta d’un fenòmen humà, que afecta els humans i produit pels humans. Causa preocupacions, a qui i per què? Un tsunami natural juga amb la feblesa de la terra. Lògicament un tsunami històric jugarà amb la feblesa de la humanitat. Però aquest produit als EE UU preocupa a mig món, perquè dóna la impressió que el perjudicarà. Tot una contradicció de la història. La política que té per objectiu el benestar de la convivència humana és, sovint, culpable de la seva pèrdua. Aquesta similitud amb els fenòmens naturals em porta a pensar en la necessitat de valorar els seus possibles efectes, si aquests efectes són negatius i positius, qui els pateix i qué suposa el seu patiment, qué es té a la mà per enfrontar-s’hi? Simplement penso que el tsunami Trump no és un caprici de la història sinò que la història denuncia el capricis humans i en particular els polítics. Les falles naturals en el seu moments produeixen estralls i el mateix en les històrics i aquests estralls sempre porten a un objectiu, la necessitat de coneixement i equilibri amb la voluntat. Parlar d’equilibri d’un tsunami natural sembla un befa de la veritat, però alló que sovint ho sembla denuncia que es converteix la veritat en un absurd. I la veritat és. Imagino que el fenomen Trump és aquest joc de la veritat. Quins serán els  fruits? El temps ho dirà. Hi haurà sorpresas? N’estic convençut. I seran positives. Aquest tsunami és paral·lel al que succeix a la pell de brau.

El moviment independentista de Catalunya és un autèntic tsunami per a l’estat espanyol. Per què es produeix. Òbviament per febleses polítiques i socials, culpa d’un desconeixement de la veritat i del desequilibri entre el ser i el que no ha de ser. I l’objectiu no és altre que la victòria de la veritat del ser, del ser català i del ser espanyol, dues identitats diferents i amb capacitat de conviure respectuosament en la diferència. Tant en el tsunami americà com en el tsunami català la seva presència, que té efectes destructius, palesa un objectiu, la veritat de cada país. I cada país té la seva i benvinguts els tsunamis que provoquen el seu coneixment i la seva voluntat. El bon us, o mal, de la llibertat explica la convivència dels moments històrics.