Treballem per la pau

Una persona que em segueix a facebook en un comentari em diu: Treballem, doncs, per la pau, Joan. En un món com l’actual, com, un ciutadà senzill, pot lluitar per la pau? Són depriments els comentaris de carrer sobre el probema quan arriben a la conclusió que no hi ha res a fer. Aquesta postura és la pitjor de les conclusions a que es pot arribar. Valorada des de la passió de l’incivisme regnant té una part de comprensivitat, però fredament i amb intel·ligència no es pot acceptar. És veritat que els culpables del desgavell social i històric actual són éssers humans amb molt de poder polític i econòmic, però per enfrontar-s’hi existeixen moltíssims homes i dones molt intel·ligents que amb el seu treball poden reconvertir l’ordre social. Dissortadament, avui, la societat no té fe en aquest col·lectiu. I és la base. Només una societat en la que l’ésser humà és respectat i representa la centralitat de la història ens aconduirà a una convivència universal en pau. Per què el procès sigui creible és indispensable tenir molt present que la dignitat es mereix amb el comportament, no la donen els càrrecs i una desmesurada contemplació en els càrrecs esdevé un pas per caminar cap a la corrupció. Humanament la dignitat ha de ser la mateixa en un rei que en un criat i aquest concepte no es contempla i es famosa la frase, saps amb qui parles? Aquesta frase és principi de les in justícies socials. Una pregunta referent a la salut de les persones: qui hi col·labora millor, l’escombriaire que neteja el carrers o el president del govern que necessita que li netegin el despatx? Una ciutat neta és bàssica per a una bona salut i el mèrit no és de qui fa fer la feina sinò del qui la fa? I a l’hora de la veritat el que neteja, feina a viure i el qui fa netajar a viure com un rajà. És una de les injustícies socials que cal afrontar per a una convivència en pau. El respecte a la dignitat i al dret a gaudir dels elements indispensables per tenir-ne cura. I per poder exigir és molt important que cada persona esdevingui íntegra i la seva imatge un model envejable. Sortosament la integritat la gaudeixen més les persones humils que no pas l’alta societat. I les diferències en aquesta circumstància són capitals per a la pau. I ho són perquè la societat privilegiada no vol, ni sap renunciar per afavorir a l’altra part desafavorida. El respecte al ser humà per la seva condició de persona és indispensable per a una pau universal. I aquest respecte cap nació, ni cap govern la té en compte. Reconec que la meva afirmació és dura, però em penso que encara em quedo curt. I no veig en la legislaciò política actual una clara intencionalitat de reforma per posar en el centre el dret a la dignitat humana. Amiga, que m’esperones, la feina l’hem de començar des de la humilitat dels ciutadans que viuen el dia a dia treballant per sobreviure. Cal començar fent-nos dignes, cadascú de nosaltres, que la política no ens en farà, ens considera indignes, potser no de paraula, però sí de fet. És aquell concepte llatí als metges:”medice, cura te ipsum”. Tingues cura de tu mateix.