Manipuladors de la imatge de la humanitat

Francamanent l’esperança d’un mon global amb una convivència en pau dibuixa cada dia un horitzó de desconfiança i ple d’incredulitats. Els responsables polítics de la pau mundial no manifesten una voluntat de relacions humanes intel·ligents i raonables sinò aquella que deriva del poder de la força i la força són les armes. I la hipocresia regna fins al punt de fer negoci entre enemics amb els instruments de la mort. Per què  actualmente la persona en el marc internacional és un número sense valor que es pot anul·lar tranquilament. I els grans poders actuals del món no palesen garanties de credibilitat. Les nacions més poderoses, que basen el seu poder en l’economia i en les armes fan trontollar les altres que esdevenen escolanets obedients i, a la vegada, aboquen els seus ciutadans cap a una vida sense futur. Dissortadament la societat és avui una baldufa que balla d’acord amb la corda d’uns pocs, que semblen les grans potències polítitques però que en la realitat són criats fidels del gran poder econòmic en mans d’uns pocs. Malauradament per a la humanitat, aquest immens poder econòmic està repartit entre moltes nacions amb minoría en algunes, com Espanya, però que en la globalitat actúen units. La història, dissortadament, és la  dels manipuladors des de temps immemorials i continúa. Som testimonis en aquests dies d’un canvi de govern en una de les nacions més poderoses del món, per no dir la més. I s’han produit uns resultats que porten de corcoll als especialistes i ha creat un suspens polític de futur. S’ha arribat a dir que produirà un canvi en la història. President dels EE UU, un multimilionari, no el més gran, però amb capacitat de manipular. Sóc d’aquelles persones que tenen fe en la natura i en la història. Cal saber llegir els missatges. I penso que l’elecció de Truman, president els EEUU, és un missatge al món. Un neòfit políticament parlant dirigint el curs històric del segle XXI. Què ens diu la història? Crec humilment que de la seva lectura em de treure la conclusió que cal un canvi radical en la política mundial creant nous líders amb possibilitats ocultes però amb capacitat visible davant la gent. Quina capacitat? En un principi aquella suposició que genera desig de canvi. El problema rau en si aquella persona que ha generat aquest desig demostrarà credibilitat. A vegades, de sortida,  no en genera, com en el cas americà, però per què ha assolit la presidència? La resposta no és clara i sembla més negativa que positiva. Però no està sol. Hi ha altres raons implicades en el canvi amb poder de reorientar, raons que a primera vista no són prou conegudes. De moment s’ha produit una reacció, quan en el seu partit apareixeren contraris. La diversitat d’opinions en una pilítica de defensa d’un país pot originar sorpresas de bona intel·ligència i control d’un crìtic raonament. Precisament aquesta circumstància pot esdevenir una base filosófica d’un canvi real i fructífer a tots nivells. Es produirà? Aquí rau el problema, que té en l’orgull humà l’inici d’una prepotència que destrossa les bones idees i aquella il·lusió de governar per a tothom i el de fer un país modèlic se’n va en orris. El canvi de president del país més poderós del planeta ha insinuat uns objectius de millora, però quina será la realitat? Moltes veus em fan pensar que tot continuarà igual. Els manipuladors de la imatge de la humanitat tenen encara el poder a les seves mans. Temps al temps.