No és blasfema la pintura, ho és el missatge

A primer cop d’ull la pintura m’ha causat un moviment d’enuig però a mesura que analitzava els persontages, les seves postures i alguns elements m’he adonat que era una crítica molt directa de les maneres afins a la blasfemia d’un procès polític gens religiós i que amb la religió se’l denunciava. Els personatges i les seves postures són molt significatives de la manera com la política s’apodera del valor absolut i com darrera d’aquest valor absolut una part de la política se n’aprofita. Òbviament estem davant una excel·lent denúncia del que es preten ser quan verdaderament es viu hores lluny de l’objectiu. La pretensió absolutista de la política segueix els mateixos camins dels mesopotamis, egipcis i romans. Divinitzar el rei, l’emperador o el faraó i al seu entorn vivien folgadament els seus cortesans i cortesanes. La idea és genial, malgrat poder causar rebuig. Robar la imatge és un fet força normal quan no es té la veritat i es vol donar sensació de tenir-la. Presentar Rajoy com un Crist pot semblar una irreverència per què en una mà hi porta unes tissores i en l’altre em sembla que sobres o quelcom que se li assembli. Francament el tema denuncia una usurpació, consequència de la corrupció del partit del govern. Els altres personatges sembla que vulguin usurpar la identitat de Maria Magdalena i de Sant Joan Evangelista. Les postures són molt indicatives de recolzar-se en un poder que no tenen però que els pot afavorir. No m’agrada citar els noms dels altres personatges, no m’agradaria equivocar-me, però entre ells dóna la impressió que si mou l’apóstol traidor. Contemplada la composició de l’obra, que sembla recordar l’escena de la muntanya de la transfiguració, és molt fàcil atribuir a la votació del president del govern atributs mítics de promeses brillants. Alguns dels personatges podrien ser Moisés i Elies dialogant amb el Mesies. I també els apóstols presents quan Pere li demana edificar unes estances per a ells i el Mesies li diu que no i s’acaba la transformació i tornen al dia a dia. Tot ho fa pensar per què les tissores continuaran retallant, negant sostres dignes a la gent i destinant els diners a altres objectius que no són els del benestar. Una composició veritablement positiva en el fons amb la usurpació de les identitats de personatges que voldrien ser alló que no són i esdevenen els culpables que res canvii en la política de la convivència dels pobles. Darrera sembla que s’hi amagui l’ombra de la corrupció en la figura de la traició. La blasfemia no està en la composició sinò en els fets que s’hi denuncien. Denúncies com aquesta i moltes altres són  presagi d’una legislatura de curta durada. Al temps. (Nota: la composició l'he baixada d'internet)