El jurament de Mariano Rajoy

El renovat president del govern espanyol ha jurat el seu càrrec amb una mà sobre la Constitució i l’altra sobre la Bíblia. El mateix compromís sobre dues constitucions, que massa sovint, esdevenen contràries i fins i tot contradictòries. Una d’elles regula les conductes històriques temporals i l’altra les sobrenaturals amb el condicionant que les seves accions també són temporals i poden caure sota el mandat de la constitució i les lleis humanes. El Sr. Rajoy ha fet un jurament corresponent a un ser humà que es considera religiós d’acord amb el model cristià, ja sigui protestant o catòlic. Amb el seu jurament no es reconeix ni ateu, ni agnòstic. Conseqüentment la seva dignitat com a persona depen del compliment de dues lleis que no s’haurien de contradir. Però en la pràctica, sí. Quina és la determinant? La seva llibertat decideix i la seva consciència carrega amb la doble responsabulitat, política i religiosa. Per què ha fet un jurament que afectarà a persones que són atees, agnòstiques o de religions alienes a la bíblia, encara que el judaísme i la doctrina de Mahoma hi tenen molt en comú. És veritat que la defensa del ser humà és una condició irrenunciable i el ser humà, un dels drets que té, és el de viure dignament. El seu jurament l’obliga a promoure que visquin dignament católics, cristians, musulmans, jueus, hindús, sionistes, confucionistes, practiques religioses africanes i de tots els continents, agnòstics i ateus. Qué significa per a tothom viure en dignitat? El seu jurament no l’allibera d’aquesta atenció, primer perquè és de dret natural i segona per què ho ha jurat sobre la bíblia. Esborrar del mapa la gran corrupció de la política espanyola és un deure constitucional i religiós i promoure la dignitat de vida, també, amb el condicionant que la dignitat d’un musulmà per exemple pot tenir determinants diferents de la d’un hindú i fins i tot d’un catòlic. La dignitat de vida és un dret de tots els ciutadans i la dignitat no la donen els càrrecs, es guanya amb el comportament davant dels deures i drets propis. Un càrrec públic hi afegiex la salvaguarda dels drets i deures dels seus ciutadans que abarquen totes les exigències que permeten una dignitat de vida humana. I amb el seu jurament i en conformitat amb la bíblia es trobarà amb situacions en que les lleis perden la seva autoritat perquè n’hi ha una altra superior que regula les conductes humanes i fins i tot històriques, que és l’amor. L’amor és el motor de la societat i l’evangeli diu clarament que quan l’amor regeix la llei no hi té efecte. I en el seu jurament sobre la Bíblia aquest apartat s’hi considera i se li dóna autoritat. La bíblia amb el perdó salvaguarda la dignitat humana però no dispensa del compliment de refer els danys causats de l’ordre que sien i si no es fa el perdó deixa d’actuar. L’evangeli, que tant desafecte produeix per a certes persones, no fa res més que valorar la dignitat de ser persona. La llibertat juga massa sovint en contra.