Jo em pregunto és correcte aquest concepte? Quina base de
filosofia humana ho corrbora? La paraula indisoluble comporta el concepte que
no hi ha res al mon que la pugui destruir? És un concepte absolut impossible de
compartir amb la relativitat de les persones. Les persones no són no absolutes,
ni infalibles i conseqüentment les seves decissions són alterables i
canviables. La raó de la territorialitat és contrària a la llibertat i a la història. I, a
la vegada suposa un domini sobre un sector de la humanitat que no ho accepta.
La unitat indisoluble és un abús de poder sobre un gran nombre de ciutadans,
que entenen la unitat com una germanor entre diferents, i no combreguen amb la
norma de que una mateixa llei és alló que els iguala. Aquesta pràctica és
corrompre la diferència de pensaments, que té la seva base en la realitat de
petites unitats, que són cada persona, amb capacitat de conviure en un mateix
espai però respectant la facultat de raonar diferent sobre els problemes comuns
de l’existència.
Les solucions que la naturalesa aporta la subsistència de la
humanitat no són les mateixes en tots els indrets i una anàlisi acurada de la
territorialitat de la península ibérica ens ho demostra. Una altra raó és la capacitat
de l’ésser humà de saber compaginar aquestes diferències perquè la convivència
en pau sigui possible respectant la manera de ser de cada ciutadà d’acord amb
l’indret on viu. El programa natural és un mirall per el programa polític, però
com no agrada es trenca en bocins per demostrar que no és viable. Però el
bocins continúen projectant la identitat d’aquells que es volen igualar i els
bocins palesen les diferències. Trencar el mirall és tergiversar el missatge de
la natura que ens demostra que amb una gran varietat es pot assolir una unitat
en el respecte amb les individualitats
i
la imatge continua perfecta i no es trenca res. Sí, es trenca l’enveja
d’aquells que confonen unitat amb unificació, dels que confonen respecte amb
domini, dels que confonen diàleg amb imposició.
La convivència universal
la configuren el conjunt de vivències
individuals que aporten a la universal la pau, el diàleg i la solidaritat,
condicions indispensables perquè la subsistència sigui digna amb un repartiment
intel·ligent, racional i just de les riqueses naturals. I per què aquesta
filosofia esdevingui una realitat és imprescindible que cada persona sigui
íntegra, raonable, creïbles, solidària i justa. Per què aquestes condicions no
es compleixen la societat actual està tan dividida, enfrentada i plena d’odis.
I perquè? Senzillament, només hi trobo una raó. La política, el poder, no
compleix els objectius que la natura li ha reservat. La raó, quina és?
L’endiosament que es fa dels governants. Potser no de paraula, però sí, de fet.
Un exemple, defensar que la constitució d’un poble és la raó absoluta de la
seva convivència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada