Feminista, no, defensor dels drets humans, sí.

El tracte de la societat envers la dona és demostració d’una de les traicions històriques contra natura més injustes i per consequència més criminals. No em considero feminista i sí un aferrissat defensor de la igualtat home-dona independentment de les diferències naturals existents, que no són sinó un missatge a la humanitat que transcendeix la seva capacitat creadora. No nego la meva fe religiosa i és precisament aquesta fe la que em dóna més arguments per defensar la necessitat política de la igualtat entre l’home i la dona. I és precisament aquesta fe que em demana aixecar la meva veu, encara que humil i senzilla, proclamant la traició històrica envers la dona. Quin és el meu punt fonamentral?  Aquesta frase del Gènesi: “Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona”. Des de la meva interpretació, en la primera frase “Déu va crear l’home a imatge seva” la paraula home es refereix a la humanitat, no a un  inividu concret, d’altra manera no tindria sentit la continuació de la frase,”el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona”. Per què, quan la humanitat és més imatge de Déu? Fent referència al fet de “crear” quan un home i una dona són més imatge de Déu, sinò en l’acte sexual en el possiblement que esdevenen pares? No entro a discutir la veritat histórica del text. Per a mí el llibre de Gènesi és una novel·la extraordinària i el seu autor una persona excepcional.  Descriu la seva visió de l’aparició de la humanitat des d’una visió pròpia del seu temps sense contradir la teoria de l’evolució. Les explicacions posteriors de la “costella” i la “poma” són circumstàncies que expliquen les limitacions humanes i de com es manifesten històricament.

El problema de fons rau en la relació home dona que en la intencionalitat creadora tant l’home com la dona són subjectes dels mateixos drets naturals. I és precisament en l’incompliment d’aquests drets on rau la traició histórica envers la dona. I és en la lectura de la Bíblia on he refermat el meu pensament de traició perquè quan la humanitat o una part representativa de la mateixa ha estat en risc de desaparició, sempre una dona  ha abanderat la seva llibertat. Recordem Judith i Esther i teológicament en el problema de la redempció és una dona qui d’una manera molt impersonal és escollida mare del redemptor. El protagonisme de la dona en la Bíblia és molt significatiu tant en bé com en mal, però amb una particularitat en la que per assolir grans bens sempre davant hi ha una dona. Un fet molt singular, Moisés salvat de les aigües del riu. Tres dones, la mare, la germana i la filla del Faraó. I el poble d’Israel és lliurat de desaparèixer. I malgrat els esforços del masclisme, el femenisme sempre ha palesat la seva voluntat d’una humanitat en el pla d’igualtat home –dona, encara que en la realitat no es compleixi, respectuosa amb els seus drets. Sense la presència de la dona, la democràcia no existiria. No recordo l’autor però s’afirma que el signe dels avenços històrics actuals rau en el reconeixement dels dret femenins, no respectats pels maltractes masclistes que pateixen les dones. La famosa mossegada de la poma palesa la contradicció. Qui mossega perquè és convidat a estimar, es converteix en maltractador de la qui desitja ser estimada. La poma, com el raim, en els temps que s’escriguè el Gènesi, eren signes d’amor. I és precisament la contradicció en la pràctica de l’amor, la raó que demostra la traició història que ha portat a considerar inferior la dona. Els drets naturals de l’home i la dona són els mateixos perquè tenen el mateix orígen. Per aquesta raó no em considero feminista, perquè el respecte a la humanitat, i l’home i la dona són humanitat, es basen l’amor.