Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 23 de març del 2013

JO SÓC, imatge de la globalitat

Una afirmació absoluta amb un terme, aparentment, molt relatiu. La paraula JO absorbeix la centralitat de la globalitat i en ella rau tot el poder vital no temporal. Si ens centrem en la valoració individual d’un jo personal, ens adonarem que aquest jo és el centre regulador de totes les activitats de la persona tal, tan en l’ordre físic com psíquic.La persona temporal actua com un tot normalitzat i controlat, però en continua evolució, per la seva raó de ser, que no és altra que el jo. Però aquest jo temporal gaudeix d’un programa que va més ellà del temps per esdevenir, també, jo en el no temps, que és una figura real no relativa que no està sotmesa a les fluctuacions de l’espai i del temps, que no es mourà en una trajectòria predeterminada perquè es transformarà en la totalitat absoluta perfecta del ser. Deixem enrere la dimensió que ho cataloga tot i classifica per arribar a la no dimensió perquè no necessita classificar perquè no hi ha parts. Només el tot en el tot. És un JO SÖC despullat de tota mena d’accidents perquè només és essència i alló que eren circumstàncies, no hi són, perquè no hi ha moments i els moviments no seran físics, ni mentals, perquè no existiran, degut a l’assoliment de la plenitud de cada element constitutiu del ser en l’existència en el no temps, que denominem eternitat, de difícil definició. El jo persona temporal, acostuma a portar un nom, Josep, Maria, Pere, Lluisa Jordi, Anna, nom que no necessitarà perquè aquelles peculiaritats que la definien, no seran peculiaritats, sinò qualitats totals perfectes que englobaran aquells ens que portaven nom en la totalitat de l’existència perfecta i aleshores el Jordi deixarà de ser savi perquè serà saviesa, deixarà de ser limitat perquè serà infinit perquè el passat i el futur no el determinaran. El present oblidarà la temporalitat susbstituint el nom per existència-essència en termes filosòfics de base teològica. Haurà assolit la vida plena. Ens movem en el concepte de la globalitat, que no globalització. Aquesta és un moviment per assolir la realitat global. El concepte globalitat en el temps està regit per la relativitat, és una imatge en formació de la globalitat definitiva, que és el mirall de la temporal.



JOAN SALA VILA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada