La veu del poble sobre el poder polític

El poble se sent fort quan descobreix i troba un líder que té autoritat i està al seu costat. Aleshores el poder polític se sent feble i pot trontollar. Recordem l’anècdota dels grans sacerdots i mestres de la llei preguntant a Jesús amb quina autoritat actuava. La pregunta la provocà el fet d’expulsar els venedors del temple.Els sacerdots i els mestres de la llei es trobaven lligats de mans per dues raons: tenien davant un líder amb autoritat i un poble que creía en ell. Un dels motius perquè el poble hi creu rau en el fet que el líder no té por de dir la veritat i de desenmascarar la hipocreisa dels governants encara que aquesta conducta li suposi una condemna a mort. Per què matar el líder contrari és norma de subsistència, no dialogar-hi.Volen demostrar que d’aquesta manera demostren la seva rectitud de consciència. No és cap secret que obsessió del governant és el desprestigi de l’altre fent mans i mànigues per poder-lo acusar de terrorista. Davant d’aquesta situació Jesús posa en guardia al poble denunciant  dues grans ambicions del poder, sortir a la foto perquè són persones importants ocupant llocs d’honor quan en l’exercici del seu poder despullen dels seus bens als ciutadans dignes condemnant-los a la misèria. Llegint i escoltant els  mitjans de comunicació hi descobreixo un paralel·llisme molt semblant en l’actual política de la pell de brau que enriqueix el poder i empobreix el poble.Els moviments ciutadans són necessaris i imprescindibles i cal que esdevinguin el veritable líder en contra del poder corrupte establert. Fa més de dos mil anys que Jesús posava en guàrdia la societat civil davant els abusos de poder i ho feia no perquè es resignès religiosament sinò perquè religiosament actuès i demostrès quina és la seva força. L’evangeli al dir al Cèsar alló que és del Cèsar i a Déu alló que és de Déu no aconsella restar de braços plegats i callar, aconsella lluitar per alló que pertany a cadascú perquè la persona té drets polítics i religiosos. El poble és sobirà.

JOAN SALA VILA