Joc brut de la política

El concepte que personalment tinc de la política i la seva funció es fonamenta en la filosofia del respecte a la persona i en la seva dignitat. La bondat d’un model de convivència s’ha de valorar en relació als efectes positius envers les persones perquè l’obligació fonamental de la institució política és el benestar de tota la humanitat. Tinc molt clara la diferència entre institució i polítics responsables de la mateixa. La imatge global de la política del segle XXI, heretada del segle XX, és una imatge massa tacada per la corrupció i els crims. I què fa la política actual, senzillament afegí més morts i més pobresa amb respostes armades. Un joc brut pels dos costats. I per què es produeix? Senzillament, pel culte a la riquesa que té els seus sacerdots en el poder econòmic mundial. És una indignitat que un dels negocis més productius del segle actual sigui la indústria de les armes. Si pels seus fruits els coneixereu, és una pura veritat que la legislació mundial és corrupta. L’opinió massa generalitzada confessa que no hi ha res a fer. Jo penso que hi ha arguments força fonamentats per l’esperança. Si per una part el diner corromp la política, per l’altra, encara que força silenciosa però efectiva, la població afectada per la indignitat, que governa cada dia, fa valer més la seva força i perd la por a manifestar-se. Però aquest moviment necessita un poder que l’animi i aquest poder no vindrà de l’economia que no té cor, si no de la cultura en tots els camps de la vida, política inclosa. Un detall, parem esment en com tracta el PP i el poder econòmic a la CUP. El govern espanyol no té cap escrúpol a l’hora de desacreditar-la i poders fàctics de la comunicació els han titllat de criminals, com ho he llegit en les xarxes i no els menciono per respecte que segurament no es mereixen. La CUP és un partit polític moralment molt més digne que els seus detractors i goso afirmar que amb l’evangeli a la mà, el que més a prop hi està d’entre tots els partits polítics de la pell de brau, fins i tot d’aquells que es declaren cristians. Si la CUP, que només té 10 diputats al Parlament de Catalunya, és víctima de la brutalitat política, significa que el seu programa posa al descobert les bases corruptes de l’actual política hispana i la seva legislació. Veritat, que el PP en el poder, no ha fet més digna la vida dels quaranta milions d’espanyols i per contra ha enriquit més a uns pocs? És la imatge actual de la pell de brau. La riquesa, de que tant es vanta el govern, fa més pobres a la majoria i més rics a la minoria. Necessitem persones com els polítics de la CUP que basen la seva presència en la defensa del benestar general de tots els ciutadans i demanen responsabilitats al poder polític i econòmic. I aquesta responsabilitat no es diferencia de la que demanen els ciutadans amb el seu vot. Si hi ha alguna diferència, li posen els partits polítics que en surten guanyadors. S’apropen unes noves eleccions, ara generals, votem per la dignitat de les persones. És la manera d’esborrar el joc brut del mapa.