On no n’hi ha no en raja, Sr. “Mario Conde”

Quan els resultats d’un treball no són els que s’esperava, la solució no es troba en les “rabietes” de torn, i l’emprenyar-se no fa res més que ofuscar la ment impossibilitant al diàleg i a la reflexió. Quan es perd, enutjar-se, insultar, maleir no porta a bon port, sovint el tren descarrila i el vaixell s’enfonsa. Sr. Mario Conde, no s’enfadi perquè a la Plaça de Catalunya el dia de la “Hispanidad” amb prou feines hi havia 5000 persones. A Montjuich hi havia un grup de falangistes que amb els seus odis, crema de banderes i incitant a perseguir i maltractar un periodista, palesaren com és l’Espanya que els catalans no volem. I aquest comportament incívic, antidemocràtic i en el fons criminal no he llegit que l’indignés. Els catalans no volem ser així. Amb aquestes maneres el diàleg és impossible i als catalans ens agrada el diàleg. Sr. Mario Conde s’ha preguntat mai quina part de culpa hi té vostè en aquesta problemàtica que es viu entre Espanya i Catalunya? Jo, sí, i li puc assegurar que el meu independentisme no és enemic d’Espanya, Espanya m’ha demostrat que és enemiga meva, i per això vull el meu país independent. El segle XIV Catalunya ja  existia i Espanya encara no. Es coneixia Castella. Castella ha colonitzat, imposant la seva llengua, una gran part de la Península Ibèrica però Catalunya, malgrat els atacs per destruir-la, encara parla la seva pròpia. Li agradi o no Catalunya, per naturalesa, per història i per cultura té tot el dret a ser independent. Si per alguna raó, Sr. Conde, es pot enutjar, és per la incapacitat de la seva Espanya de crear la cultura de la pluralitat, no la cultura de la unificació que significa destrucció de l’altre. I tinc motius i raons per demostrar-li que el desgavell actual, que la classe dirigent espanyola critica, no la forjat ni el poble espanyol, ni el poble català, l’ha creat la política unilateral del model castellà. I aquest model en temps dels reis, anomenats, Catòlics ja originava problemes també entre els castellans. El vostre enuig, Sr. Mario Conde, no és res més que la continuïtat d’aquesta política incapaç de crear els estats units de la península ibèrica. I això té un preu, que molts castellans tampoc volen pagar perquè se’n senten perjudicats. Si a la Plaça de Catalunya no hi havia més unionistes és per què no n’hi ha més. És la resposta a la majoria silenciosa de que tan es vanta el PP. Vol que li sigui més sincer encara? Cal un aprofundit examen de quina és la qualitat humana de cadascú de nosaltres. Per què si no som persones íntegres, les solucions se les emporta el vent per què no hi ha possibilitat de pensar-les. La història té una filosofia que no sempre és la de la política. Dissortadament la política actual espanyola no afavoreix gaire la cultura i allò que li falta a Espanya és la cultura de base, més ben dit, el respecte a la cultura de base de la gent. La solució dels problemes comença amb la cultura racional, intel·ligent i científica. Sr. Mario Conde, Catalunya té una cultura densa, intel·ligent, científica i universal, que sovint Espanya es fa seus els èxits sense ajudar com cal als responsables de la creativitat. Pot ser la raó per la manca d’unionistes a la Plaça de Catalunya el dia 12 d’octubre de 2015 rau en les mancances polítiques que generen mancances culturals i sense cultura la capacitat de reflexionar és molt minsa. 5000 a la Plaça de Catalunya contra prop de 2000.000 a la Meridiana és una bona base de reflexió pels  enemics de la independència de Catalunya.