La covardia enemiga de la veritat

La llibertat defineix la qualitat del ser humà i la llibertat és la millor aliada de la veritat. Però quan una idea es defensa sota l’empara de la covardia no és un acte de llibertat sinó de llibertinatge. I una de les formes més covardes són les pintades amb intencionalitat insultant. Emprar símbols nacionals, siguin els que siguin, per crear enfrontaments enemics, és una demostració de fanatisme demagog, de manca d’arguments i de por de ser descobert. En relació amb altres mitjans com poden ser twits i correus per les xarxes insultar amagant la pròpia identitat no és només una covardia sinó una indignitat de persona. Pintar la bandera espanyola en el portal d’un regidor d’ERC no és només una provocació sinó una manifestació d’odi i, perdoneu l’expressió, fer servir la bandera de paper higiènic en el sentit més cru de la paraula. I encara aniré més lluny,es convertir en riota la marca Espanya. No insultaré mai la bandera espanyola, no aplaudiré l’himne però els respectaré al seu pas sempre que la seva presència sigui democràtica i cívica. No portar a la solapa de l’americana l’escut d’Espanya i sí, el de Catalunya, no és altra cosa que estar convençut de les diferències en el respecte. És una manifestació de la tendència política a la que s’hi té dret pel sol fet de ser persona. Honestament manifesto que no entenc com es pot defensar una idea insultant la contrària. Serà per incapacitat de diàleg i, tal vegada, per una greu incultura i potser per un odi concentrat. Ni la ignorància, ni l’odi, ni la incultura ajuden a la convivència en pau. És incoherent negar la llibertat de l’altre quan tu per defensar les teves idees dius que ho fas perquè ets lliure. D’aital comportament és dedueix que la persona insultada no és lliure i per tant no té dret a defensar-se. I el que és pitjor se li nega el dret a ser un ésser racional. Els actes covards són d’una irracionalitat desmesurada. I dissortadament en les xarxes i en les parets l’insult covard està a l’ordre del dia i és llastimós que amb l’excusa del dret d’expressió es pugui fer mal. Perjudicar, fer mal va contra l’esperit de la Constitució i massa sovint les institucions en el poder es tapen els ulls per no veure-hi. Dissortadament massa persones, entitats i alguna nació pateixen aquesta descarada persecució. I la pateixen amb el vist i plau d’aquells que haurien de vetllar per la pau i els interessa la guerra perquè afavoreix els seus vots. Per desgràcia estem patint la pitjor base de la corrupció. El poc respecte a la dignitat de totes les persones, una educació migrada i la incapacitat de diàleg. Pintades, crits i piulades insultants són una demostració de la pobresa de la democràcia espanyola i de la migradesa del seu model polític.