Si fos possible presentar una pintura política de la realitat
d’Espanya ens trobariem davant d’una obra qualitativament pobre i feble i
cromàticament indefensable. El model democràtic dels pobles no es defensa
amb amenaces, ni amb manipulacions. Sr. Polítics i fiscals amb la
constitució a la mà les vostres amenaces són un incompliment de la filosofia
constitucional. Per una raó molt senzilla, perquè les vostres amenacesa van
contra el procès i el progrès de la història. Sortosament la convivència humana
la determinen les persones, no les lleis, les lleis nomès són instruments per
regular-la, defensar-la i protegir-la. I massa sovint la convivència ha de cridar a l’ordre a les institucions polítiques,
judicials i econòmiques. És el problema d’Espanya. Emparar-se en un article
perquè convè, malgrat es manipuli la seva filosofia, no és una forma de
dignitat política perque acusa a la dignitat humana dels polítics o jutges.
L’amenaça del fiscal contra els voluntaris catalans que defensen els seus drets
és una verdadera manipulació de la Constitució. Sr. Fiscal, amb tots rls
respectes, tinc vuitanta vuit anys i si Catalunya em necessita farè de
voluntari. Ni la fiscalia, ni el govern poden prohibir el meu pensament
independentista perquè el meu DNI confessa que sóc sobirà. Ser sobirà no
significa anclar-se en el present, oblidant un futur millor. I els pobles, avui,
tenen una organització i demà pot ser una altra molt diferent. No hi ha cap
democràcia i molts més cap sistema judicial que puguin posar pals a les rodes a
la voluntat de la gent. El progrès no es conserva prohibint sinò amb el
coneixement d’alló que és millor i el desig de assolir-ho. I la filosofia de la
Constitució espanyola sintetitzada en el preàmbul és molt clara. I si un
article de la Constitució hi va en contra o permet manipulacions, aquest
article no gaudeix de licitud i ha de posar-se al dia. Però dissortadament les
amenaces que dirigiu contra Catalunya no només incompleixen la Constitució sinò
també lleis europes i internacionals
signades per Espanya. Sr. President del Govern i Sr. Fiscal, amb la Constitució
a la mà amenaçant sou anticonsticucionals perquè acuseu idees, no fets, sense
tenir en compte si els fets tenen base filosófica i humana creïble i la credibilitat d’un polític i d’un jutge no li
dòna el càrrec sinò el respecte a la llei en el context històric per el que ha
estat dictada. A un ciutadà sobirà encara que defensi idees contràries a la
llei alló que primer cal fer és parlar-ne i fer una anàlisi exhaustiva. I aixó
no ho heu fet. Senyors del govern i de la judicatura, un de sol cal
escoltar-lo, però quan aquest un es converteix en dos o tres milions no nomès
cal escoltar, sinò respectar, dialogar i actuar democràticament. La llei mai
pot ser l’imperi de la democràcia, per una raó molt senzilla per què la llei ha
de ser filla de la democràcia, mai pot ser la mare. Les dictadures són
l’exemple de la diferència entre ser filla o fer-la actuar de mare. Srs. del
Govern i de la Judicatura, amb la Constitució a la mà més respecte als catalans
que volem ser independents. No ens agrada que ens comprin. M’enteneu? Dirigiu
la mirada a Euskadi. Un pas democràtic en fals. Què hi diu la Constitució amb
aquesta mena d’actuacions? Srs. del
govern i de la judicatura, la llibertat és inherent als pobles, no
l’esclavitut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada