La Constitució m’acompanya

Sr.President del Govern, la defensa que Vos feu de la Constitució i la categoria de dogma que les vostres paraules li donen, m’ha portat al seu estudi i a la meva particular interpretació. Espero que abans d’escriure el comentari del darrer article, jo ja sigui independent amb el meu poble, Catalunya. Vos convido a comennçar pel preàmbul que em sembla molt orientador pels principis i bases que vol desenvolupar i sobre els i les que es fonamenta. Llegim:

“La Nació Espanyola amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els que la integren, en us de la seva sobirania, proclama la voluntat de….( i expressa les sis voluntats)”.

L’encapçalament el considero  molt interessant i significatiu. Primer de tot comença amb “La nació espanyola” sense més, ni dir que és i quina és la seva composició. Ho trobo defectuós perquè en les lleis els conceptes han de ser molt clars. A continuació em crida molt l’atenció la paraula “desig”. No em sembla malament perquè el desig és el principi del conèixer i la possibilitat d’exercitar-lo. Però el problema rau en el fet de que d’acord amb la forma de desenvolupar-lo sempre continui el desig perquè el coneixement no és la veritat i el desenvolupament pot estar manipulat. I la política actual espanyola em demostra que hi ha molt d’aquesta consideració meva. Punts del desig:

JUSTÍCIA: portem uns quans anys de Constitució i la justícia no és nomès el funcionament dels Jutjats i Tribunals, que deixen molt a desitjar, sinò la realitat de la vida dels ciutadans que tenen dret a una dignitat que molts d’ells no tenen, com la de gaudir d’una vida digna en tot alló que hi té relació el ser humà. I massa nacionals espanyols viuen indignament. I d’aquesta indignitat n’és responsable el poder que no aplica com cal la llei.

LLIBERTAT: la llibertat més coaccionada és la llibertat de pensament, que és perseguida judicialment i no tractada racionalment com la paraula desig insinúa. També és veritat que no tots els empresonats ho són justament i també ho és que s’està perseguint la llibertat d’expressió i les idees que tenen el dret democràtic de ser expressades i dialogades. Negar el diàleg per una idea contrària és un greuge constitucional. Per pensar-hi Sr. President.

SEGURETAT: la seguretat també té un sentit molt extens. No és la tranquil·litat de moviments, sinò també el poder gaudir de la confiança en una vida com cal a la dignitat del ser humà. I aquesta seguretat, Sr. President, l’heu desvalorada amb un us contrari al de la Caixa de la Seguretat Social. És inconstitucional que els pensionistes pateixin inseguretat creada per una política econòmica corrupta i manipulada. I el Govern ha d’acceptar la seva responabilitat. No hi ha una política econòmica justa que tranquilitzi als ciutadans.

Una darrera voluntat  PROMOURE EL BÉ de tots els ciutadans que integren la nació espanyola. També hi ha molt a parlar en referencia a aquest desig.

Acabo, Sr. President, gairebé quaranta anys de Constitució, m’han portat a concloure que alló que sí és ferm del preàmbul: EL DESIG. Encara que no es compleixi sempre es pot dir que es té.