Aquesta pregunta l’heu provocada Vos, amb la defensa de la
Constitució en la lluita contra la independència de Catalunya, i penso en la
possibilitat, en aquest tema, de mancances constitucionals. La meva defensa de
la independència de Catalunya no la considero un acte contra la Constitució
sinò un dret que ella empara. La base és el dret natural de la llibertat. Són
les persones, les responsables de l’organització de la seva convivència en
grups que responen a característiques que donen identitat. I aquest dret està
sotmès a canvis lògics i normals que els
moviments socials generen. I Espanya ha estat i està conduïda per un
procès històric amb arguments lícits, sovint, i il·lícits, a vegades, per no
dir legals perquè les lleis s’escriuen d’acord amb el model polític. I no és
cap secret, Sr. President, que el canvi de model polític ha portat el país a
una nova legalitat, dominada, encara, per influències de la dictadura. Tampoc
és cap secret que la manera política d’exercir el poder pot originar moviments
discordants i de canvia de model o també d’escissió.
Gràcies, Sr. President, per què amb la vostra política doneu
la raó al meu desig d’una Catalunya independent. La forma de governar del PP i
en particular la vostra han enfortit encara més la meva idea. Però també heu
proporcionat altres arguments. Per exemple la vostra compareixença com
testimoni a l’Audiència Nacional sobre el famós cas Gürtel i la Caixa B del PP.
Honestament em fèreu avergonyir del DNI
espanyol que de moment encara reconeix la meva sobirania espanyola i que
desitjo renunciar-hi per gaudir de la catalana. No fèreu honor ni a la dignitat
del càrrec, ni a la de persona. Per començar palesàreu que la justícia no és
igualm per a tothom al renunciar al
seient normal dels testimonis i acceptar-ne un altre d’honorífic. Les vostres
respostes, poc respectuoses algunes, eren una afirmació de l’incompliment dels
vostres deures de President. Vàreu fugir de les vostres responsabilitats en el
tema econòmic, quan el paràgraf 2 de l’article 99 de la Constitució diu:” El
President dirigeix l’acció de govern i coordina les funcuions dels altres
membres d’aquest, sense perjudici de les conmpetències ni de la
representativitat directa d’aquells en la seva gestió.” L’economia és una
gestió i funció del govern i dels seus membres, que vos “dirigiu” i “coordineu”.
Per què al preguntar-vos sobre les corrupcions económiques us deslligàveu de la
vostra “direcció” i “coordinació”?. Sr. President, dues reflexions: a) en justícia
els desconeixement d’una llei no dispensa del seu compliment i b) davant el
greuge d’incompliment la solució és dimitir o ser destituït.
Vos que lligueu tan prim la vostra economía i que sou tan exigent
amb els altres, de veritat que no us heu d’arrepentir de res? Sr. President,
fer diners és el vostre ofici preferit. Ho palesa la vostra tasca de
registrador de la propietat. Com respondreu a la denúncia d’un advocat que us
acusa d’un cobrament il·legal, durant els vint anys que esteu en el poder, d’uns
vint milions d’euros? Davant d’aquest fet em crida molt l’atenció, la
persecució del vostre govern, del President de la Generalitat, i no heu pensat
mai que per la mateixa raó, un dia, podeu ser vos el jutjat?
De temes per demanar la vostra dimissió n’hi ha molts. Però
acabo amb l’article 108 de la Constitució que us hauria de fer pensar i
reflexionar: “El govern respon solidàriament de la seva gestió política davant
el Congrès de Diputats”. La paraula “solidàriament” és molt significativa i
exigent. Penso honestament que aquesta llarga reflexió meva amb el suport de la
Constitució avala el títol d’aquest article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada