El veritable filòsof de la democràcia

No sóc historiador, ni filósof a l’estil que s’acostuma a definir. M’apassionen la història i la filosofia i les comento en base a la meva vida. Dissortadament la meva dedicació a la democràcia no la vaig conèixer de petit i possiblement algunes situacions viscudes han sentat la base de l’actualitat.  Etimològicament “democràcia” es tradueix per poder del poble. Però en els seus orígens el concepte de poble era molt més reduit que avui dia. A Grècia, on sembla va nèixer, els esclaus no hi tenien cabuda. I entre els ciutadans els més ben situats. Però fou un avenç en una época de dictadures amb noms diferents però amb formes com les dictadures que hem conegut fins al segle XXI. Sortosament el concepte “democràcia” ha estat un concepte molt important en l’evolució del respecte humà cada vegada més ben considerat en l’organització política però en el segle XXI encara li manca un desenvolupament filosòfic fonamental de base. El respecte al ser humà és molt feble perquè s’ha comercialitzat i la persona en àrees importants és una mercaderia que es compra i ven. La democràcia  del segle XXI és pobra a Europa i a Estats Units i no parlem de la resta del món on les dictadures de dretes i d’esquerres campen al seu aire i amb plena llibertat. I en aquesta feblesa de la democràcia, que sí avança però poc i lenta, hi actúa la comercialització dels espais de poder i com polítics que han ocupat càrrecs importants de presidents de govern o ministres, el gran capital els fitxa amb nómines milionàries. La relació política – economia és de moment el gran escull perquè la  democràcia sigui el model social que verdaderament ha de ser, el configurador d’una verdadera convivència universal en pau. Però no ho és i l’avenç és tan lent que desanima a moltíssima gent que creuen que no hi ha res a fer. I aquesta postura juga a favor de la manipulació i retarda l’avenç d’una autèntica democràcia en veritat i justicia. I aquesta feblesa de la democràcia l’hem viscuda d’una manera desmesurada al no voler escoltar la veu de més de dos milions de persones que demanaven respecte a la seva llibertat. L’atac que aquestes persones han rebut per part de les forces de l’estat s’ha camuflat sota la consigna de que la llei s’ha de complir quan la veritat no és altra que la relació política economia està en perill si la democràcia que crea la gent es posa en pràctica. Respectar la democràcia que exigeix el poble català amb tots els drets del món, suposa un xoc econòmic desestabilitzador de l’estat espanyol, provocat per una política corrupta dels partits espanyols en el poder. El respecte a la llei i la defensa territorial és una excusa per menystenir els drets democràtics dels pobles d’Espanya quan s’ha demostrat com assoleix el PP el poder amb diners aconseguint el vot del PNB i també fent ofertes de millora económica a Catalunya si abandona el seu procès sobiranista. Cal situar el diner en el paper que li toca i també a la política i és el primer pas perquè la corrupció s’esvaeixi i la democràcia avanci més raonablement amb un desenvolupament de la seva filosofia. I en aquesta punt s’arriba a la conclusió que tan l’economia, com la política han de cedir el seu protagonisme a la cultura, que és l'única amb capacitat raonable per assolir una economia rentable per a tothom i una política de base humanista que posi en la centralitat el ser humà. Avui, com s’ha demostrat en l’atac contra Catalunya encara estem anys lluny de la verdadera democràcia. L’economia i la política necessiten disfrassar amb pell d’ovella la corrupció. Amb l’exemple donat pel poble català amant de la democràcia és possible avançar. Penso que tan Espanya, com Europa ha d’obrir els ulls. La Declaració del Parlamentaris Europeus que han seguit el procés del dia 1 d’octubre obre portes a l’esperança.