La veu de tres milions de persones no es pot ofegar

La Constitució, no manipulada, és la seva força. El paràgraf 2 de l’article 9, ens diu:” Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, económica i cultural”. En el cas del procès no s’ha respectat el deure de “promoure les condicions”, com tampoc la de “remoure els obstacles” i menys facilitar la participació. Entenc que pel President de l’estat el procès d’independència dels pobles que el configuren genera una problemàtica greu.. En aquest cas no ha promogut les condicions per arribar a un acord democràtic satisfac -tori. No ha remogut els obstacles que impedien aquest diàleg imprescindible, més aviat ho ha posat més difícil encara. I no ha facilitat la participació ciutadana en un referéndum, referéndum que demanaven els ciutadans, no el govern autonòmic que només esdevinguè el portaveu. Una clara omissió de l’article que marca els pasos democràtics que cal dur a terme davant d’un problema. L’article 10 encara esdevé una acusació més clara i un recolzament de la ciutadania. Llegim:” 1.- La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat i el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social.

2.- Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya”.

La filosofia de la Constitució presentada en el Preàmbul, entre alstres punts, ens diu:”Col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la terra.” Aquest intencionalitat expressa amb prou claretat l’existència de pobles que no són necessàriament estats i dissortadament aquesta voluntat deixa de ser-ho quan es tracta dels pobles d’Espanya.

Una lectura lenta i seriosa de la Constitució ens posa davant la vista les deviacions que en la pràctica es produeixen en nom de la llei. Per exemple el paràgraf 3 de l’article 3 proclama:”La riquesa de les diferents modalitats linguïstiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”.

Per acabar l’article 21 de la Declaració Universal dels Drets Humans ens demostrarà de quina manera el govern del PP interpreta “col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacifiques i de coopèració eficaç entre tots els pobles de la terra”, llegim:”Tenim dret a participar activament en les decissions del nostre país directament o escollint representants que tinguin les mateixes idees i votant lliurement per indicar la nostra elecció”

Crec que queda prou clar que Catalunya es mou dintre la legalitat nacional i internacional i és per aquesta legalitat que penso i espero la independència serà una realitat. Rajoy n’és conscient i tot gaudint del dret de defensar la Nació Espanyola no pot continuar manipulant la llei, la història i la naturalesa. Paraula, diàleg i referèndum. És el camí de la democràcia. Més de tres milions de persones demanan ser escoltades. La llei els hi fa costat.