IRONIES DE LA HISTÒRIA, SENYOR RAJOY!

Tenia, jo, set anys quan esclatà la guerra incivil de l’any 1936. Jo vivia en un poblet català, Collsuspina, a mig camí de Vic i Manresa i els primers dies de la guerra els milicians van assessinar dos capellans a dos cents metres de casa. No eren del poble, però el poble es va organitzar i els milicians no van poder cometre cap mes assessinat en el terme municipal. I no poguè, perquè la gent, amb el recolzamentb de l’ajuntament, es va organitzar contra el crim. I en tota la guerra no n’hi haguè cap més. Quan els milicians arribaven a Collsuspina, els treballadors aturaven les seves feines. Agafaven les seves armes de caça, anaven a treballar armats, es desplaçaven al poble on un balcó de la plaça estava ja preparat per aquests fets, i des d’el balcó encanonaven als revolucionaris visitants i els feien fora. El poble era la llei, no la dels que avergonyien la república. Sr. Rajoy, a casa meva, durant tota la guerra s’hi va amagar un matrimoni. Ell havia estat davant el piquet d’afusellament, i per aquella visió popular no fou afussellat. I podria escriure més i més esdeveniments que vaig viure dels meus 7 als 9 anys. I el poble, malgrat la guerra, va ser fidel i la gent imposà la seva veritat. Fou una vegada arribada la victòria i la nova llei, que el poble va perdre la seva imatge pacífica. I no per culpa de la gent. Per què li explico aixó? Senzillament, perquè obri els ulls. En la meva ment, la guàrdia civil i la policia nacional que han envaït Catalunya em recorden aquells milicians que venien al poble per endur-se persones i assessinar-les. I el poble no ho va permetre. I vos no només ho heu permès, sinò que ho heu ordenat i us en heu felicitat. El que us he explicat de la història del meu poble em posa davant dels ulls qui eren els bons i qui, els criminals. I la pau conseqüent no la va perdre el poble, li van pendre els de la llei. És el mateix que ha succeït a Catalunya. Però la història encara en descobreix més d’ironies. No són massa llunyans els dies de l’atemptat terrorista que va patir Catalunya i en quina solució els Mossos foren un exemple de policia davant el món, malgrat la nul·la o escassa col·laboració de la policia de l’estat. Un gran nombre de ciutadans ferits i dissortadament també morts per les bales terroristes. Sr. Rajoy heu ordenat, vos sou el principal responsable, a la guàrdia civil i a la policia un atac per la força amb més de 800 ferits i amb una exemplaritat d’actuació criminal com la dels terroristes. No van disparar, hauria estat mal vist pels vostres aliats, però a una dona un policia, de qui es tenen dades personals,

va trencar criminalment tres dits de la mà i la va vexar sexualment, un nen de sis anys, un guaràdia se’l va treure de sobre amb tant males maneres que li va trencar el coll i quedarà paralític per tota la vida, m’han arribat rumors d’un avi mort per un atac  de cor per culpa del tracte rebut per un guàrdia, moltes persones grans, avis i àvies, foren tirades per terra sense consideracions. Sr. Rajoy l’espectacle criminal i inhumà donat per la policia i la guardia civil ha donat la volta al món. I malgrat tota la brutalitat, Catalunya va votar. Va fer servir la intel·ligència per superar la barbàrie. Podeu dir al món que és il·legal, però la vostra Europa, que dieu us recolza, ja us ha recriminat l’us de la força. Vos i la vostra justícia persegueixen els polítics catalans que han escoltat i defensat la veu del poble que ha parlat. Dos milions dos cents mil han votat i han dit i manifestat la seva voluntat, amb un sí, un no, en blanc o nul. Però a aquests dos milions cal afegir-hi els vots de les urnes arrebatades al poble, els vots de la gent que per la tarde volia poder votasr i no va poder perquè el poble intel·ligent havia amagat les urnes per impedir-ne la retirada i sobre tot aixó, la campanya de la por duta a terme pel seu govern. Amb la vostra llei, Sr. Rajoy, el referèndum pot ser il·legal, però alló que democràticament no es pot il·legalitzar és la voluntat expressada pacíficament, malgrat feu còrrer el contrari, pel poble de Catalunya. Sr. Rajoy heu fet malbé la dignitat d’una nació espanyola que l’estat ha violat, sí, ha violat. Europa us pot dir el que vosaltres volgueu, però Europa és més que els seus polítics i té unes lleis, que obliguen als seus membres que donen la raó a Catalunya. Sr. Rajoy, no us diu res que un poble de 7 milions d’habitants, hagi donat una lliçó del dret dels pobles a 40 milions? Hi ha una circumstància que em fa pensar: han dedicat la seva constitució, reformant-la al seu gust, per immunitzar l’ex-rei, per donar poders que no li pertoquen al Tribunal Constitucional per rentar la cara al govern, han mutilat l’estatut de Catalunya negant-li drets que altres autonomies tenen i incomplint-la, i finalment han fet un desplagament desproporcionat de policia contra un poble que vol ser ell i aquesta policia i aquesta llei ha estat incapaç de controlar la corrupció d’un estat que posa Espanya a les portes de la pobresa de la seva gent. Sr. Rajoy, si hi afegim que el govern del PP fou corresponsable de la guerra contra armes de destrucció massiva que no han existit mai, amb quina legitimitat governeu una nació que té tot el dret de viure en pau i el vostra partit ha trencat? Sr. Rajoy, comenci a pensar com us defensareu davant el tribunal de la història. No accepta mentides.