L’Europa democràtica encara no ha parlat

Han parlat components de partits de l’estl del PP, però no Europa. El debat darrer va ser un debat de sords i muts. Sords per que no es va voler escoltar i muts per què no es va deixar parlar. Però malgrat tot, sí continúa l’esperança de llibertat. En democràcia els problemes no se solucionen amb les armes. I com ha contestat Espanya? Senzillament amb les armes. El PP ha portat més armes a Catalunya. Hi ha portat l’arsenal de la continuada presència. Ha consolidat que l’argument per defensar alló que el PP en diu democràcia, l’argument més convincent és l’exèrcit i la policia. Ara a Catalunya hi ha desplegat l’exèrcit, la guàrdìa civil i la policia nacional. Aquesta és la resposta que Espanya ha donat a Europa: més armes. Europa pot mantenir en el seu sí un estat contrari al seu pensament? La història serà molt dura contra el PP, el PSOE i el C’s en relació als fets de Catalunya. El comportament espanyol pot afirmar que defensa la seva Constitució, però no la pot defensar en sentit contrari als avenços de la democràcia. I al món, i sobre tot a Europa la democràcia té una base molt humana, la democràcia és la voluntat de la gent. La gent és el poder. Ho diu el Tribunal Internacional de la Haia, ho diu la Declaració Universal dels Drets Humans, ho diuen pactes europeus signats per Espanya. I a Europa la manipulació no és llei. Que Europa el tema català el vulgui tractar acuradament és lògic però alló que no ho és, no respectar el dret democràtic dels pobles de ser ells. I aquest és el procès històric del progrès polític. Però amb Catalunya es troba amb una realitat que no la defensen les armes, ni una rebelió, la defensen  els ciutadans pacíficament i festivament i aixó ho ha vist i se n’ha meravellat tot el món. I aquests ciutadans pacífics tenen tot el dret de defensar tot alló que els hi permet fer arribar la seva voluntat al món. Els ciutadans no es van enfrontar violentament amb les forces dites de seguretat, impedien i defensaven amb la seva presència les urnes portadores de la seva voluntat. I si algun policia en va sortir mal parat no fou per la violència ciutadana sinò pel mal domini del seus instruments violents. Els ciutadans, sí en resultaren ferits i alguns greus. És inversemblant la manera com es manipula la història. No ens ha de sorprendre d’un partit com el PP i el PSOE que governen un dels paísos més corruptes d’Europa. Els mal us de la força és una altra demostracuió de corrupció. I aquest mal us, Europa la censurat. I alló que encara és més inversemblant rau en el fet que han demanat a l’Esglèsia Catòlica que els hi donès la raó. No podien caure més baix. En un consell que ha donat Europa, el PP no hi està d’acord. No hi ha diàleg si no es fa entre els governs de les parts enfrentades i sense exigències de retirar idees i decissions. Si Europa dóna fe a aquesta postura d’Espanya, no m’estranyeria gens que també es trenquès la Unitat Europea. I tot per una raó molt clara i senzilla. Catalunya demana ser per què vol una democràcia millor, més autèntica, més solidària i gens manipulable. Malgrat tot, l’Europa democràtica encara no ha parlat, ha insinuat i la resposta de l’Estat Espanyol a la insinuació ha estat un no. Com s’ho mirarà una Europa que es creu modélica?