Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimecres, 1 de novembre del 2017

Sr. Rajoy, vos estimeu Espanya i jo estimo Catalunya

Els moments, que l’estat espanyol que vos governeu, a la vista de l’observador, donen la impressió d’una guerra política entre bons i dolents. Qui són els bons i qui els dolents. Sembla ser que per a vos els catalans independentistes som els dolents i que vos pertanyeu als bons. Sr. Rajoy, els catalans independentistes no odiem Espanya, volem ser nosaltres i amics d’Espanya. Catalunya, com Galizia, són pobles amb identitat i tenen per dret natural tota la raó de voler ser. És veritat que en l’actualitat Catalunya forma part d’Espanya però la democràcia ensenya que parlant la gent s’enten i votant es troba la solució. I aquest camí, Sr. Rajoy, és totalment constitucional. Però no és l’argument legal que ara desitjo compartir amb vos. Escric aquestes paraules el dia 1 de novembre, festa de TOT SANTS, i en un acte de companyonia ciutadana, la música d’Il Pensiero, de Nabuco, i la del Virolai, m’ha fet veure que la solució dels problemes entre persones i pobles està en la paraula amb la mística de la música. I concretament una estrofa del VIROLAI de Mn. Cinto Verdaguer, m’ha empès a fer el comentari que li dirigeixo. Diu l’estrofa:” Dels catalans sempre en sereu princesa / dels espanyols Estrella d’Orient / sigueu pels bons pilar de fortalesa / pels pecadors el port de salvament”. El ser diferents és una realitat. Tant en uns com en altres s’hi mouen persones bones i persones dolentes. Però el poema cançó pregària demana que el bons no perdin la seva força i que els dolents arribin a la solució dels problemes. De bons i de dolents n’hi ha a les dues bandes. Vos penseu que sou el bo i no voleu que Catalunya se separi d’Espanya, els independentistes pensem que som els bons i demanem poder mantenir la nostra força. Per els independentistes vos sou el dolent i per vos ho són ells. Tant vos, com jo independentista, necessitem arribar al port de salvament per no perdre la bondat. I li demanem a la mare. I la mare ens diu que parlem i ens donem la mà. Sr. Rajoy en política la democràcia és la mare, no ho és la justicia, i la democràcia ens demana diàleg per arribar al port de salvament votant. Les votacions del dia 21 de desembre són el consens per arribar a un acord? No hi ha hagut entesa per part de les dues parts, i les dues tenen la seva part de culpa, que vos no accepteu, i algú del vostre partit ja diu que si guanyem els independentistes la vostra acceptació serà enviar el 155. És aquesta la manera d’arribar al port de salvament tant per a Espanya, com per a Catalunya? Sr. Rajoy els independentistes catalans acceptem un referéndum legal. I, a vegades, la legalitat no ve de la llei sinó de la veu popular. L’escoltareu sigui el que sigui el resultat del dia 21 de desembre? Els demòcrates catalans analitzarem amb lupa tots els moviments. Hi tenim dret i la Constitució està i estarà del nostre costat. Com diu el cant del Virolai, que Espanya i Catalunya arribin al seu port de salvament. És la pregària de la mare naturalesa que ens ha fet lliures.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada