En el orimer capítol del llibre bíblic del Gènesi si llegeix,
una vegada creada la humanitat, home i dóna, aquest manament:”Sigueu fecunds i
multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la” I un capítol posterior referent
a la Torre de Babel, s’hi llegeix:”el senyor els va dispersar des d’aquella
regió per tota la terra, i van abandonar la construcció de la ciutat”. La
humanitat tenia el deure d’organitzar-se davant el pretext de ser una mateixa
humanitat divina. El llarg de la història podem comprovar els diferents
procesos organitzatius dels pobles i en que es fonamentaven. Òbviament que fins
al segle XXI les millores han estat una constant amb les seves mancances i
malgrat els avenços no podem pas afirmar que l’organització de la societat és
un model de convivència pacífica. I l’exemple el tenim a casa amb una sèrie
d’accions que són més pròpies d’una dictadura que no pas d’una democràcia. I en
aquest procès Catalunya es trova en una situació, que per defensar els seus drets,
pateix la força d’una llei no massa democrática i de les armes dels cosos, dits
de seguretat. I en aquest ambient perquè han de votar els catalans? El primer
problema rau si tots els ciutadans que viuen a Catalunya són catalans de
veritat. Viure-hi és un accident,
ser-ho, és l’essència. Han de votar tots? Sense cap mena de dubte. Si Catalunya
viu en democràcia s’ha de demostrar amb el vot, encara que el fet de votar és
lliure. Si de veritat volem que Catalunya sigui la terra dels catalans, és
indispensable manifestar-ho. Com?, una opció és anar a votar, però no és la
única. És inacceptable escudar-se en que no hi ha res a fer, perquè guanyi qui
guanyi farà el que voldrà. És molt trist però aquesta opció está massa extesa i
té les seves raons. Cal sobreposar-se a les dificultats i refermar la nostra
consciència catalana i perqué sí hi ha molt a fer i ho podem fer. És necessari
armar-se de raons. Dissortadament les millors raons han estat massa
menystingudes pels polítics de la democràcia, espanyols i catalans. Hi ha
escrita tota una filosofia de la veritat catalana, que no és massa coneguda i
que el seu autor ha estat tractat de boix. Un personatge Doctor en Filosofia
amb nota de “summa cum laude”, Lluis M. Xiinacs, autor de la tesi sobre el
globalisme i amb Agusstí Chalaux de Subirà van presentar un tractat de la
moneda telemàtica per lluitar contra la corrupció però malgrat merèixer el
honors a la trobada de Nairobi, al calaix perquè als polítics demòcrates
actuals no els hi serveix i així va la corrupció. Tots i totes hem de votar i
votar català d’acord amb la nostra intel·ligència. Hi ha un llibre que ens
parla de la veritat de Catalunya i que aconsellaria llegir, deixant de banda
els prejudicis, i és el llibre de Lluis M. Xirinacs L’ESPERIT BATEGA PER CATALUNYA”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada