El mapa de la humanitat, imatge d'un procès

Les informacions de la realitat de l’organització de la humanitat al segle XXI dibuixen una convivència plena d’irregularitats. Els avenços científics i tecnològics són innegables però la incidència en el benestar de tota la humanitat és massa irregular i injusta. Quan contemplo una de les col·lectivitats més avançades, com Europa, no puc evitar de pensar quina responsabilitat hi té en el desequilibri mundial actual. I m’esgarrifo quan arribo a la conclusió que també n’és culpable. El seu benestar en part es deu a l’empobriment dels altres. Dissortadament la manipulació de les riqueses naturals es déu a diferents subjectes. Una part molt considerable de la humanitat és esclava de la part dominant que és molt minoritària. I aquesta diferència, els avenços científics i tecnològics no fan perveure que es regularitzi ans tot el contrari, que augmenti. I és cert que els avenços hi són però la convivència no ho justifica, massa misèria i massa mortalitat per mancances econòmiques. Sovint em dedico a relacionar la incidència que hi tenen dos factors configuradors de la societat, la política i l’economia. La meva anàlisi em porta a denunciar que ambdues s’han pervertit i no compleixen els objectius que la història els hi ha assignat. La polílica per a  mi hi té la máxima responsabilitat perquè s’ha inhibit de complir el seu paper i ha passat el seu testimoni a l’economia. I amb aquesta traïció domina el fet que per fer-se ric tot si val, fins la mort de l’opositor que trobis en el teu camí. Quan el dos màxims responsables del benestar material i social de la humanitat renuncien a desenvolupar els seus objectius propis necessiten refugiar-se en lleis que suposadament estan al servei dels ciutadans però que en la realitat només en surten beneficiats els polítics i els més rics. En aquest mapa de la humanitat és llastimós el paper de la suposada democràcia, per exemple a Europa. Parem esment en el problema actual de Catalunya. Les lleis europees són oblidades a l’hora de la veritat. Jean Claude Juncker, President de la Comissió Europea, quan era ministre de Luxemburg va donar via lliure al Paradís Fiscal, obrint les portes a més de tres centes indústries molt importants.Llegida la noticia vaig entendre tot seguit el perquè de l’entesa amb el President Espanyol, membre del partit més corrupte. Si el poder d’Europa i d’Espanya està en mans manipuladores de l’economia qué hi poden aconseguir pobles com Catalunya, tenint present alló que succeix a Grècia? I és pensant en la democràcia, dominada pel diner i la política, que reflexiono quina ha de ser la direcció del pogrès per assolir el verdader benestar per a tota la humanitat? Per què he arribat a la conclusió que els mals que pateix la humanitat tenen dos culpables, la política i l’economia. A nivell europeu no en tinc cap dubte amb el greuge que Europa ha fet més pobres a massa pobles de la terra. Continuarà la democràcia el seu procès històric i com programarà la col·lectivitat humana en pau? Per a mi hi ha dos protagonismes: a) quan la veu del poble sigui veritablement sobirana i la llei i b)quan les religions del món estiguin veritablement al servei del benestar moral de les persones.