Votacions del 21 de desembre

El Sr. Rajoy s’ha agafat a un ferro rogent pensant que atemoratziria i aplanaria el camí de la victòria unionista. Però els ferros rogents cremen les mans dels qui s‘hi agafen. La intensitat del foc del ferro rogent depent directament d’una victòria clara del vot democràtic de veritat i de tendència independentista. Les votacions del dia 21 presenten vertents difícils de conmpaginar perquè estan pensades en clau centralista per afavorir l’èxit del PP, PSOE i C’s. I el vot veritablement democràtic depèn de la consciència ciutadana que s’intenta controlar amb la por, no només psíquica, sinò també física i econòmica. El primer síntoma de la por econòmica ha estat facilitar, amb una legalitat poc contrastada, la fuga d’empreses. Però penso, que aquesta fuga no desanimarà sinò tot el contrari enfortirà el sentiment independentista perquè el gran poder econòmic a Catalunya el centraliza la petita i mitjana empresa. És la força de la individualitat al servei de la comunitat. Amb aquesta política de fuga econòmica l’estat espanyol ha demostrat que encara viu en l’antidemocràcia quan el poder militar per vèncer la resistència d’un ciutat assetjada li tallava el subministrament de l’aigua per matar de sed i feia alló que no aconseguia amb les armes. La metàfora ens diu que l’estat vol guanyar amb la força alló que no pot amb la paraula. Una altra manera de manipular les votacions rau en el fet de l’empresonament d’una bona part del govern català i de l’exili voluntari de l’altra, que sembla ser no se’l permetrà fer campanya electoral. Personalment tinc molta fe en el veritable ciutadà català i les votacions esdevindran davant el món un clam de llibertat. La llibertat dels pobles no accepta hipocresies i desconfia de promeses que sap perfectament que no es compliran. Una de les hipocresies que el govern està desenvolupant és la legalitat que li dóna a l’estatut retallat i que contradint la Constitució no es presentà a votació desprès del nou redactat. Un exemple negatiu de la legalitat vigent. Espero i desitjo que la majoria independentista superi el vot dels partidaris dels tres partits centralistes. Per una banda l’esperança del vot autènticament català i democràtic i per l’altra la possibilitat d’una manipulació subtil, em demanen que la meva imatge sigui, davant dels que em coneixen, una imatge de l’independentista demòcrata cent per cent que defensa els drets naturals, històrics i identitaris del seu país, que és una Catalunya Independent. La convicció, la veritat i la raó amb intel·ligència i civisme, amb la paraula i sense violència plantaran la bandera catalana del nou estat europeu. Amb esperança, fe, constància, solidaritat, civisme, amistat i excel·lents relacions humanes enfrontades als empresonaments, presències policials i interpretacions manipulades de la Constitució, la veritat esdevindrà llei i norma. El 21 de desembre una victòria de la verdadera democràcia amb la veritat de l’autèntica Catalunya.