Tinc una senzilla idea de la
filosofia globalística de Lluis M. Xirinacs i un dels meus exercicis de
pensament es estudiar si de veritat la globalitat és una veritat en procès o pel
contrari una manipulació política. Per què quan escolto comentaris dels
polítics dels partits majoritaris dedueixo de les seves paraules que en tenen
un concepte esbiaxat que no tè res a veure amb el significat de globalització.
S’hi practica la mateixa lógica que quan parlen de unitat. Una hi altra no
tenen sentit sense la participació de la diferència. Dic participació perquè
la paraula exigeix més d’un "un" i tant la unitat com la globalitat no són possibles
sense la presència de diferents uns. El
model del globalisme ens el dóna el globus terraqui amb la seva
composició, les seves formes, els seus moviments i els efectes pertinents. El
globus és un però la seva imatge presenta moltes diferències i molts conceptes
de relació, començant per l’eix central, el punt de la centralitat, els pols i
el cercles que els uneixen i es multipliquen, l’equador i les seves coordenades
i podriem continuar amb una cita inacabable de situacions possibles que
expliquen el perquè del globus. El globalisme és el model d’ordenació de la
humanitat si tenim en compte la circumstància de cada persona, com actua, què
hi aporta i com es relaciona. I el com es relaciona és transcendent perque és
la base del correcte funcionament de la humanitat com ho és de la terra, la
recepció de la llum, l’aigua i tot alló necessari pel seu millor funcionament.
Òbviament que hi ha aportacions més importants que altres, més visibles, però
sigui quina sigui la seva funció totes són imprescindibles. I aquí rau
precisament una de les raons per la discordància en la comprensió del model
global de la humanitat, de jutjar més important la política que l’hora
d’esbargiment d’una escola, per exemple. Totes dues són importants, totes dues necessàries i
cap d’elles manipulable en el compliment de la seva funció. I a Espanya una de
les normes que no es compleix és la manipulació dels altres components, impedint
la seva acció corresponent. I aquesta mala imatge del globalisme que dóna
l’Estat Espanyol rau en el fet perquè l’estat es creu que ell és la globalitat
amb l’ajuda de l’economia i oblidant que les aportacions dels altres d’acord
amb la seva identitat són tant o més necessàries. Espanya és impossible que
ofereixi una imatge global sense un respecte a les diferències identitàries
dels seus ciutadans. La llei no és la forma de globalitzar-les; la llei ha de
ser col·laboració per què hi aportin els fruits del ser elles. I avui aquesta
circumstància s’ha convertit en una persecució contra natura, d’una manera
especial amb Catalunya. Ni la llei, ni la política, ni la religió, ni
l’economia, ni la cultura són la globalitat, són integradors d’aquesta
globalització amb els mateixos drets i deures que tothom amb l’obligació
d’aportari els fruits del seu treball fet a consciència. I una anàlisi de la
situació actual de la gran mancança rau en una política, que
avui, està molt lluny precisament per culpa de la corrupció. Llastimosament
Espanya no gaudeix d’aquella política de veritat perquè l’economia sigui una
coordenada neta, la cultura pugui aportar amb la ciència, l’art, la filosofia
les bases del verdader progrès, la religió crei un estat de consciència de
servei i el civisme es fonamenti en un humanisme de solidaritat. Dissortadament
l’estat espanyol no té prou clar que vol dir ser global i no ho té clar perquè
la seva política democràtica és massa feble i no preveu el relleu a una
demótica, en la que la veu del poble sigui la llei
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada