És immoral el joc egoísta de la llibertat

L’egoïsme esdevé massa vegades l’antítesi de la convivència en pau. L’egoïsme pot ser positiu si defensa el dret a ser dintre la col·lectivitat per aportar el bo i millor de la seva capacitat de relació a l’ordre social. Si l’egoïsme és un tancament a favor perjudicant a l’altre esdevé enemic i pervertidor. La societat actual en va plena d’exemples. El jo íntegre aporta la seva plenitud a l’altre. I el problema actual rau en el fet de mancances abundoses d’aquest jo. I aquest problema és molt greu perquè és el resultat d’una programació política  errónea de l’economia, de la cultura, de l’educació, de la justícia i de les relacions humanes locals, nacionals i internacionals. El primer tret acusador ens el dóna el poc respecte que es té de la persona. I quan dic poc respecte m’emmirallo en el mapa mundial que m’explica com viuen els humans. I el mapa és totalment injust, injust perquè uns tenen massa i injust perquè uns no tenen res i injust perquè els reponsables de la coordinació de la convivència no tenen visió íntegra ni clara dels drets de l’individu, ciutadà del seu poble i del món. I en aquesta visisó esbiaxada hi té molta responsabilitat la legislació dels estats, essent un exemple clar l’Europa actual i alguns estats que la configuren creient-se que ells són els veritables directors i organitzadors. Si veritablement ho fossin no existiria la greu problemàtica política i econòmica que posa en perill el sistema com proclamen ments clares especialistes en política i economia. I en aquest risc s’hi afegeix la incapacitat d’unes bones relacions amb tots els estats del món com ho demostra el fet d’un risc de guerra i no un tractat de pau. En aquest conflicte mundial, malgrat sembli inversemblant, la primera raó rau en el fet que els polítics tenen un concepte restrictiu de la persona quan la seva veritat no és altra que projecció en la univsersalitat. Obligar a un ésser humà a viure en el motllo d’un estat, restringint els seus moviments amb lleis polítiques, suposa un oblit dels drets naturals d’objectius universals. I aquestes restriccions comencen per criminalitzar pensaments, quan el pensament és promotor del progrès. I sortosament el moviment del segle actual que posa l’accent en la globalització necessita pensadors avançats que programin una política de la verdadera unitat ideològica del camí de la verdadera pau. Dissortadament aquest camí està ple d’obstacles i els més oposats són percisament els grans estats que es creuen els amos de tota la humanitat. Una societat coordinada pel concepte d’estats dominants serà una societat que caminarà cap a una greu injustícia social. I ho serà senzillament per què no s’organitza d’acord amb una verdadera filosofia globalitzadora per la senzilla raó que la base global no és el ser humà sinò el diner.I dissortadament el joc del diner distorsiona la política i causa malestar social, desigualtats en els bens per a la subsistència, pobresa cultural i una societat desequilibrada a tots nivells. Jugar el partit de la llibertat sense el reglament dels drets humans porta descaradament al joc brut del més fort.