Govern d’Espanya, on és la imparcialitat de la justícia?

Quan els fets contradiuen les paraules, on rau la credibilitat? Quan els fets, que fan dubtat de la imparcialitat de la justicia estan recolzats per lligams familiars del condemnat amb un ministre, qué pot pensar la gent? Quan els fets contraris ataquen a Catalunya, com s’ha d’entendre la justícia. El Tribunal Constitucional ha lliurat de la presó a un dels atacants de la Llibreria Blanquerna de Madrid quan si celebrava una festa catalana i el mateix Tribunal empresona catalans per defensar elm dret de Catalunya  ser independent. Membres del Govern, contra Catalunya tot si val? Vivint aquestes contradiccions quina crediblitat tenen les lleis espanyoles? “Por la boca muere el pez” diu en refrany castellà. Potser caldria meditar-ho. Sr. President i Ministres del Govern amb motiu de l’article 155 aneu molt cofois pel món afirmant que heu retornat la convivència a Catalunya. N’esteu segurs? Alló que heu fet és trencar-la encara més. I l’heu trencada per què no creieu en la paraula i capgireu el sentit dels fets. És veritat que a Catalunya hi conviuen partidaris declarats del 155, però quina base presenta per la fermesa de l’estructura? La por que us domina us fa fer declaracions en les que no hi creieu. Per què si hi creièsiu ja hauria retornat la policia, la guàrdia civil i l’exèrcit als seus quarters. No ho heu fet perquè voleu convèncer amb la força, no amb els arguments de la pau. Si les vostres promeses fossin creïbles el 155 ja l’harieu retirat i no ho heu fet perquè no esteu segurs dels vostres actes. I com no n’esteu segurs alló que les urnes donin a Catalunya li pendreu amb la força. Ho estan dient les vostres obres i tant greu com les obres són les paraules de polítics del PP i dels seus escolanets PSOE i C’s. Dieu que el món us recolza. De veritat, si us recolzès l’EMA seria a Barcelona i vosaltres vàreu votar Amsterdam. Quin acord tenieu amb Milà que no vàreu complir?  És massa clar que l’EMA no aterrès a Barcelona era un argument contra l’independència de Catalunya. Però, els moviments també canvien de direcció. I es comença a notar. El vostre gran referent Alemanya nota un canvi d’aires. No està d’acord amb la democràcia que li agrada a la Merkel i al PP espanyol. La democràcia és més forta que els partits. Però no sempre guanya la força, a la llarga ho fa la raó de la paraula. I a Europa i al món, aquesta força es va fent sentir amb pas segur. Govern del PP, EEUU ja no és tant EEUU, Xina, Índia, Brasil, Rússia i la República de Sud Africa  emergeixen, formen el grups BRICS i no podem oblidar els NEXT ELEVEN, Bangla Desh, Egipte, Indonèsia, l’Iran, Mèxic, Nigèria, el Pakistan, les Filipines, Turquia, Corea del Sud i el Vietnam. Quin paper hi juga Espanya en aquest moviment? Una veritat s’hi mou. El món busca un model polític vàlid per a tota la humanitat i en aquest moviment què hi aporta Espanya? Dissortadament un retorn als temps de la dictadura. Les paraules poden dir el contrari però els fets donen la raó. I la raó és menys democràcia, avui, per a Catalunya i demà per a Espanya, Europa i el món. Sort que el món no és només Espanya i Europa. Srs. del Govern només un detall, la injustícia de la vostra política va contra els drets legítims dels jubilats. Com jubilat defenso i defensarè els meuss drets i un d’ells és ser català, ciutadà d’un país independent, que es considera un país del món. Els moviments històrics em donen la raó.