CREDIBILITAT DE L’ESTAT EN LES VOTACIONS DEL 21 DESEMBRE

Personalment votarè perquè Catalunya m’ho demana i cal fer front a totes les adversitats. I penso que n’hi haurà i moltes. No confio gens en l’estat espanyol, no confiar no significa incomplir els meus deures de ciutadà. Precisament un dels meus deures, i és constitucional, és dir la meva veritat i la meva veritat en relació a l’estat és que no és creïble en la seva organització de les votacions. Crec que són ilegals i aixó me les fa increïbles. Que jo voti, no vol dir canvi d’opinió, vol dir senzillament que la resposta dels independentistes i dels demòcrates catalans la poden validar. I d’aixó es tracta i per aquesta raó cap català demòcrata i independentsita pot quedar-se a casa i no anar a votar. Una altra raó que em posa en guàrdia és la incongruència d’organitzar-les i no posar en llibertat els presos, per altra banda empresonats injustament i sense garanties. Una altra és la no retirada de l’article 155 que suposa una amenaça si guanya el sí a la independència. Per cert l’he tornat a llegir i m’ha fet la impressió d’un article molt manipulable per què no és concret en els termes il·legalitzables i dóna totes les facilitats per imputacions manipulades. Per altra banda crec que l’autorització per part del senat, tal com està constituit, és una inconstitucionalitat per què la votació és coneguda abans de realizar-se. Si el Senat és la veu de les autonomies hauria d’estar constituit per representants de les autonomies proporcionalment als seus habitants, no als partits. La majoria absoluta del partit del govern en el senat és una contradicció a la representativitat de les autonomies. Aquesta és una altra raó de la meva desconfiança. Per altra banda quan escolto el President del Govern i els ministres intueixo en les seves paraules un rerefons d’antipatia envers Catalunya per no dir d’odi. Les formes que porten a pensar en l’odi no són pedagògiques i la interpretació que el govern fa del problema català és esbiaxada, i penso que no conforme a dret. Els moviments dels ciutadans s’han d’entendre i interpretar raonadament. I l’estat no ho fa. La proba, la manera com tracta les molt majoritàries manifestacions independentistes pacifiques i les unionistes amb exemples d’odi per comportaments antidemodràtics, com estripar banderes catalanes, trencar vidres, agressions, insults i tot amb massa impunitat. Les manifestacions unionistes en pau i pacifiques són tan lícites com les independentistes i s’han de respectar. I les paraules respecte i pacífica  marquen la diferència. Unes votacions suposadament democràtiques, pregonades com tornada a la normalitat catalana, són un insult a la democràcia i un greuge legal. Contra aquest insult i aquest greuge, jo votarè amb molta convicció el partit més d’esquerres, per què per a mí és un gran defensor dels drets humans i dels pobles, la CUP.