Ministre de l’interior, no es passi

Amb tot el respecte del món la vostra oferta és una invitació a l’odi a tota una col·lectivitat que amb la Constitució a la mà i la legislació europea té tot el dret de manifestar el seu desig de ser un estat independent en el marc de la Unió Europea i més encara en el concert mundial. Com a Ministre de l’Interior la llei us obliga a defensar a tots els ciutadans, també aquells que pensen diferent i fins i tot us són contraris. I no fer-ho no és digne d’un ministre. Les lleis estan al servei dels ciutadans, no dels polítics en quan polítics. Sr. Ministre, el vostre aspirant a President de le Generalitat en unes eleccions convocades d’una manera no massa respectuosa amb la llei, com es dedueix de les manifestacions de més de de cent persones juríques, pot ser acusat i denunciat de provocar a l’odi de catalans contra espanyols i penso que no serè l’únic que denunciarà a Garcia Albiol als sentir-nos odiats per ell al declarar que no som normals, malgrat hagi intentat maquillar les seves paraules. El meu DNI diu que sóc espanyol, però el meu origen natural em diu que sóc català i per convicció, independentista. Vos també ho sou d’independentista en relació amb Europa. La vostra proposta, amb tota franquesa, políticament és molt greu. Com es pot acceptar, quan a Catalunya proliferen els atacs dels constitucionalistes espanyols causant destroces, cremant banderes, insultant a les persones i fins i tot atropellent-les físicament? Com pot fer aquestes propostes davant de la duresa de la policia causant molts ferits, que des d’el ministeri procureu oblidar? I alló que es pitjor, quan s’han descobert policies destrossant “in fraganti” banderes? La vostra proposta des d’una mirada pedagògica és una llastimosa invitació a l’odi i al distanciament. Sé que és greu el que dic, però he viscut més de quaranta anys fent pedagogia i conec molt bé el tema. El càrrec no és cap garantia de qualitat si la persona no el desenvolupa amb saviesa, intel·ligència, humanitat, respecte a tothom, amics i enemics, i amb una pedagogia conscient dels objectius que vols assolir. A tall de comparació, Raymon Pannikkar,exposa que amb més de cinc mil anys d'història els tractats de pau no han complert mai els seus objectius. És una veritat a nivell mundial que a nivel,nacional també es compleix i molt més quan la pau es vol aconseguir perseguint.El problema no l’han provocat ni els independentistes, ni els unionistes defenssant les seves idees, el problema és consequència d’unes lleis que no estan a l’alçada dels temps que estem vivint, que van més enllà de la democràcia actual  massa polititzada a una democràcia  més de les persones, a una demótica (poder de la gent). I en aquest procès que es viu i es toca, però que la democràcia espanyola i europea rebutja, convidar a denunciar és una irregularitat. Un darrer pensament, ha pensat el Ministeri, que amb aquesta invitació els enemics de Catalunya, estil atacants de la Llibreria Blanquerna de Madrid, pensin “a bodas me convidas” i tinguin el camí lliure? Sr. Ministre, la vostra proposta i les paraules de Garcia Albiol, pedagògicament en un estat democràtic són inacceptables. Així ho penso, així ho dic, i l’article 14 de la Constitució m’empara.