400.000 euros corrompen la llibertat

Empressonat per corrupte confès la justicia li obre la porta de la presó si paga 400.000 euros. Un personatge del PP. Un pobre que no té diners, que ha robat per poder menjar, ha de complir la presó. Comprar la llibertat amb diners és un estigma inacceptable de la justícia, sigui espanyola, sigui europea. I és la pràctica. 400.000 euros són molts diners. Una senzilla reflexió. Amb aquests diners podrien viure durant un mes 400.000 famílies amb el sou del pare mileurista. Només que la familia fossin quatre membres, pare, mare i dos fills, parlariem d’un milió sis centes mil persones. I aixó amb 400.000 euros fruit de la corrupció. I aquesta data no fa reflexionar al govern que segons la Constitució ha de vetllar pel benesgtar de tots els espanyols. Però el greuge comparatiu comés pel PP no és només aquest. Les xarxes denuncien que el Ministre Montoro cobra 1.800 euros en concepte d’allotjament quan té tres pisos a Madrid de la seva propietat. Un refrany castellà diu “cuando el río suena, agua lleva” i les xarxes socials sonen molt fort, com l’acusació al govern de com ha liquidat el fons de la seguretat social. Per exemple, l’any 2014, el govern va disposar de  14.000 milions d’euros. Diners de reserva dels jubilats destinats a pagaments per tapar forats segurament corruptes o al menys així ho fa pensar

el fet. Diners que no han estat retornats i posa en perill al pensionistes de tot l’estat. Quina credibilitat pot tenir un govern amb aquests antecedents? I la credibilitat minva cada dia quan per exemple el Cap de la Unitat de  delinquència económica i fiscal (UDEF) reconeix en unes declaracions que “l’estructura del PP té un perfil d’una organització delictiva” i que hi ha indicis que el President del Governat és un dels beneficiats del cas Gurtel. Jo em pregunto, com és que Europa accepti la presència d’un estat tant corrupte? No ho entenc. Sortosament no són els pobles d’Europa els corruptes, en tot cas ho són els seus governants de torn. Cada dia tinc més clar que el contenciós del Govern Espanyol amb Catalunya és bàsicament econòmic i per aquesta raó desvien l’argumentació política cap a la justícia. El problema és gravíssim en una Europa que es defineix de demòcrata, però juga amb la democràcia per salvar l’economia i l’economia juga amb la democràcia per salavr-se ella. Catalunya és el seu banc de proves. Però els ciutadans europeus són demòcrates i entenen Catalunya. Defensar la veritat no és fàcil, però acaba guanyant.