Les persones normals són aquelles que saben mesurar les seves
paraules d’acord amb la seva veritat. Però la meva veritat no és un argument
per afirmar que el contrari viu en l’error, tot el contrari és un argument que
obliga al diàleg sincer i no manipulat. Un diàleg sempre és fruit d’una
diferència i la persona incapaç d’acceptar-la demostra que és autoritària i que
es creu la veritat absoluta. Sr. Albiol no fa la impressió per la manera com
parla que hagi pensat mai que possiblement qui està equivocat sou vos. Amb la
vostra postura, paral·lela amb la del vostre partit, no existeix el diàleg per
què sou incapaços de seure a una taula i parlar no amb el pitjor dels vostres
enemics, sinò tampoc amb aquelles persones que dissenteixen dels vostres
plantajaments. El PP i vos com a polítics no han estat escollits per imposar la
vostra idea sinò per a partir d’ella complir amb el mandat popular. I aixó no
es fa ni amb lleis, ni amb imposisions i molt menys amb les forces de
seguretat. La vostra proposta sobre TV3 demostra aquella dignitat que vosaltres
dieu voler conseguir. El sol fet d’entrevistar-vos
a vos, com no podeu negar, és una demostració de la dignitat de la televisió
catalana, cosa que no podem dir d’altres televisions de l’estat. Sr. Garcia
Albiol, Catalunya no vol trencat Espanya vol separar-se de l'estat que és el
primer trencador de la convivència en el territori anomenat espanyol. La nació
espanyola la formen els ciutadans i els ciutadans espanyols són una
col·lectivitat formada per diferents pobles amb identitat evident i innegable i
la voluntat d’aquests pobles mereix tot el reconeixement de la seva voluntat
que cap llei pot contradir. L’estat espanyol amb el vostre partit al govern no
és un representant creïble del poble espanyol. I la vostra postura, que la democràcia
és llei, és una demostració de la por que li teniu a la democràcia, perquè per
a vos i els vostres votant ja se n’és de demòcrata i aquesta afirmació és una
contradicció i un menyspreu. La veu del poble, com a sobirana que és, té tot el
dret de manifestar els desacords amb el govern i aquest el deure de seure a la
taula i parlar-ne. I aquesta norma ni vos, ni el vostre partit l’ha complert.
Quan quelcom no us agrada alló més fàcil és destruir-lo i substituir-lo al
vostre gust. Una autèntica dictadura. I vos, essent com sou minoria a
Catalunya, haurieu de ser més discret, més humil i sobre tot més demòcrata i
defensar a Madrid alló que s’ha aprobat a Catalunya. La vostra esperança la teniu
depositada en les votacions del dia 21 de desembre sense pensar que no heu
convençut perquè no heu reflexionat sobre la il·legalitat comesa en la
interpretació de la llei, començant per la Constitució. Unes votacions
imposades per demostrar alló que no s’és. Sr. Garcia Albiol els
independentistes no canviarem el nostre vot que la majoria silenciosa encara
farà més nombrós. Per què és aberrant la manera com heu intentat fer creure el
contrari amb manifestacions dels partidaris de no separ-se de l’estat espanyol,
que han estat una demostració d’alló que no és la democràcia. I la Catalunya
silenciosa també sap llegir, mirar, observar, pensar i ser coherent. Afirmar
que la Catalunya silenciosa no és independentista perquè només és unionista és
una demostracio fefaent de qui fa aquestes afirmacions no és una persona
normal. Una personal normal sempre és amant del dialeg de veritat, que és
aquell que afronta els temes malgrat siguin molt punyents i fins i tot
criminals. Un criminal és una persona i negar-li els seus drets de persona, que
no vol dir oblidar els seus crims, tampoc és d’una persona normal. Sr.Garcia
Albiol, no fa massa dies el seu exministre Fernàndez Diaz va fer una conferència
sobre la Immaculada i la política. En l’evangeli està escrit que Crist va dir que l’amor més gran comporta
també estimar els enemics, i no hi va posar cap mena de condicionant, estimar i
prou. Aixó amb l’evangeli a la mà, també fa normals a les persones. Les vostres
paraules i la conferència del vostre ex-ministre compleixen aquesta norma?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada