Sr. Rajoy, qué tal els somnis?

Segueixo els esdeveniments, sóc independentista i crec en Déu. Estic convençut que hi ha somni que no us deixa dormir. El seu govern que ha tingut un minsitre que es relacionava amb un àngel, segurament que us va explicar el somni que us comentarè. Estic convençut que com el Faraó egiptic us incomoda i  no us deixa dormir el somni de les vaques flaques i de les grasses. Esteu vivint, articialment, les vaques grases, però ara són les flaques que  no us deixen dormir. Durant les vaques grases Europa us ha allargat la mà, però ara us preocupa què passarà a l’arribada de les flaques. Europa no us perdonarà, són uns veïns contradictoris. Que succeí a Egipte. Josep, del poble d’Israel estava empresonat per no caure a la temptació de la dona del Faraó. Molts consellers catalans estan empresonats per no caure a la temptació d’Espanya. Al Faraó, com a vos avui, el preocupava el somni. El presoner Josep li va solucionar l’enigma. No voleu pensar en Catalunya per soucionar-lo. Però el curs serà el mateix. El Faraó volguè eliminar el poble d’Isarel. I no se’n va sortir. El mateix que feu vos amb Catalunya, i el somni em diu que no us ensortireu. El poble d’Israel va tenir un líder,Moisés, i el Faraó amb el seu exèrcit fou tragat per les aigües. Sr. Rajoy la història compleix. Vos caureu ofegat políticament perseguint Catalunya. Serà la història. Com el poble d’Israel, Catalunya, continuarà el seu camí fins assolir la terrra promesa,. Que és la seva independència. Els presoners seran els líders. Sr. Rajoy, heu pensat mai, que els papers es poden canviar, i sigueu vos el que segui davant d’un tribunal?. De moment Europa investiga els cas Púnica per si el PP ha emprat ajudes europees per finançar la seva campanya electoral. És un avís. El somni de Josep a la presó és molt alliçonador. I la història li deu molt als somnis. El seguiment del procès català palesa dos camins. Un de respecte a les persones, respecte que es palesa amb el fet que els consellers convençuts de que seran empresonats és presenten a la justícia, que amb cinc minuts els condemna, com la dona del Faraó, quan Josep rebutjà la tempació. I el segon que la prosperitat de les vaques grasses va portar a l’Emparador sota les aigües del mar perseguint al poble. Sr. Rajoy, hi veig una semblança tan clara, que m’esgarrifo. La vostra política no és política del poble, és política del poder. I el poder no és etern i sovint el poble el venç. I aquesta és la meva profecia Sr. Rajoy. Teniu una sortida, respectar els contraris, dialogar amb ells, lliberar-los perquè és una injustícia el que heu fet, i si voleu prosperitat per Espanya escolteu Catalunya, que no serà enemiga. Les vaques flaques que us amenacen necessiten la col·laboració imprescindible del poble que odieu. Em sap greu, Sr. Rajoy, del contrari el vostre orgull ús enterrarà políticament com ho fou l’exèrcit egipci. El somnis de la història es repeteixen. És una lliçó no fàcil d’aprendre. Però els resultats són els que són.