Com es defensa la llibertat?

Avui dilluns el jutge Llarena deixa en llibertat sis del deu empresonats. La meva reacció apunta cap a una injustícia política. I no pot ser d’altra manera valorada des d’el meu pensament independentista amb el seguiment que he fet dels comentaris de polítics del trident espanyolista. No trobo altra explicació que una voluntat de voler complaure a tothom i ningú en queda satisfet. Opino que era papereta complicada pel jutge i més quan estava sota una presió impacable de l’unionisme i el que és més lamentable, de l’unionisme català amb una clara condescendència del PSC. Sincerament, aquesta sentència m’ha convençut encara més de la urgèncisa d’una Catalunya independent. Escoltant els comentaris del President del Govern sobre els efectes positius a Catalunya de l’aplicació de l’article 155 el meu independentisme esdevé encara més ferm. L’article 155 pot continuar en la Constitució espanyola, alló que no pot continuar és la manipulació que s’ha fet de la Constitució i de les acusacions dels independentistes catalans empresonats. Només s’ha valorat judicialment els arguments dels acusadors sense tenir en compte la veu del poble. I aquesta manera d’actuar pot ser molt legal però no és gens democràtica. Penso sincerament que abans de l’aplicació del 155 s’havia de valorar l’incompliment dels articles que hi portaven. I aquesta valoració no s’ha fet, començant per menystenir en les denúncies la voluntat d’una part molt important del poble català. I no valorar-la en la seva dignitat de ser sobirana és, segons el meu entendre, una manipulació que li treu valor a la sentència. Penso humilment i complint la Constitució, que el meu sobiranisme em permet opinar. Francament el comportament del govern del PP envers Catalunya el considero anticonstitucional i aquesta circumstància cap tribunal l’ha compartida. La llei mereix tots els respectes, però quan s’aplica sense tenir en compte totes les vessants qui perd  credibilitat és la política i la justicia. Dic política i justicia perquè la política del PP s’en frega les mans i passa tota la responsabilitat a la justicia. I en aquest procès el comportament del President ha estat, des de la meva opinió, lamentable. Un exemple. Es va facilitar d’urgència la legalitat de la sortida d’empreses de Catalunya i ara, perdó per l’expressió, trobo hipòcrita que demani el retorn. N’hi ha masa de motius que confirmen la poca o nul·la credibilitat  del President del Govern Espanyol. I és precisament aquest concepte conjuntament amb altres situacions que fan dubtar de la independència de la justícia. El senttiment hi és. Segurament es precisa d’una investigació acurada. Però que existeixi el dubte per ell mateix ja és massa greu. Dissortadament Espanya no gaudeix del govern que es mereix. S’ha fet un pas més envers la manca de credibilitat. I és molt greu per a un país. El fet d’alliberar-ne sis i mantener-ne quatre a la presó fa pensar molt per què els motius existeixen. I són tots polítics. Per aixó pregunto, com es defensa la llibertat?