El 155 amb regust de dictadura

Opinar és lliure però l’observació de com es premen algunes decissions i s’apliquen les lleis des de la part perjudicada obra els ulls i permet treure conclusions. En l’aplicació del 155 a Catalunya s’hi acumulen opinions de persones de lleis que no ho aproven i fins i tot ho critiquen; observacions de ciutadans que no són gent de lleis però pensen i observen i comportaments anticalans que tenen la mateixa línea de la dictadura malgrat, diuen, governar la democràcia. No sóc persona de lleis, em sento perseguit i perjudicat perquè sóc independentista, però penso que  la Constitució em concedeix el dret d’opinar en contra de l’article 155. Tal com se l’ha fet funcionar, segons el meu entendre, ha estat un cop d’estat d’una dictadura de partit. La seva aplicació exigeix un procès democràtic que s’ha obviat. El famós NO, ho és. Però permeteu-me abans manifestar la meva opinió sobre el Senat, que diuen ser el garant de les autonomies. Penso senzillament que la seva composició no es cap garantia democràtica. Per ser-ho els seus components haurien de ser representants de les autonomies amb proporcionalitat dels cens de cadascuna i no dels partits. El Senat, avui, sempre donarà la raó al PP per què hi té majoria absoluta i les votacions estan guanyades abans de portar-les a terme. I aixó no és  democràcia. La convocatòria d’eleccions del dia 21 és una il·legalitat que vol demostrar normalitat quan no ho és perquè s’ha invalidat la voluntat del poble manifestada malgrat el govern que va emprar la força per desautoritzar-la. És curiós, la veu del poble no és vàlida i sí la imposició. Aixó, mireu-ho com ho mireu, no és democràcia sinó dictadura ressucitada. Que al govern no vulgui la independència de Catalunya és comprensible i un dret. Però Catalunya també el té el seu dret. I davant del conflicte, la democràcia té les seves normes que no s’han complert i perdoneu, no vull ofendre a ningú, peró tal com s’ha portat i es porta el tema, no s’ha actuat democràticament. I una de les proves rau en el fet que s’ha aplicat l’article sense complir els articles que marquen la pauta. I la pauta no és recòrrer al Senat quan saps que hi tens la majoria absoluta. Des de la meva òptica l’aplicació del 155 s’ha fet inconstitucionalment. Les eleccions del 21 són la tapadora del Govern i una auto-acusació del seu procediment que per altra banda no ofereix cap garantia, tot el contrari. I una altra observació que em porta a pensar en incongruències legals. Gent empresonada i fugada per problemes polítics pot formar part de les llistes i optar a càrrecs. Si poden ser aspirants, perquè han de continuar empresonats?  Quan Brusel·les ha arxivat la causa no donant la raó a l’Estat espanyol, perquè no poden fer campanya? Una verdadera anomalia legal. On està la democràcia? I si mirem les prohibicions i les persecucions que es fan a Catalunya per raons del color groc i per cartells demanant la llibertat dels presos polítics, que hem de pensar? Aquesta és la normalitat del 155 o la tornada de la dictadura. No entenc tantes contradiccions fetes en nom de la llei. I per més inri no s’accepta la presència d’observadors internacionals. Per què? S’encarrega a dit una empresa, que sembla ser no ofereix prou garanties, i es parla de normalitat. Unes votacions en les que l’anormalitat es presenta com a llei. I que s’arribi a aquesta conclusió en una democràcia és políticament descoratjador i greu. Penso que els polítics han de pensar més què és democràtic i no tant si és o no legal. No marca la pausa la democràcia? Doncs, complir-la.