Campanya electoral amb quatre herois a la presó

Dissortadament tinc tot el dret de pensar que les votacions del 21 de desembre de 2017 són resposta d’odi vers una Catalunya lliure. Tot hi fa pensar. Només faltava l’arribada a Catalunya de cinquanta policies nacionals per escortar als polítics dels partits unionistes que es presenten. Si fem una ullada als fets ens adonarem que les amenaces més violentes i, fins i tot de mort, han estat dirigides als independentistes per persones d’extrema dreta. I per ells, l’estat espanyol no compleix la Constitució. Amb tota sinceritat, des de la meva òptica verdaderament independentista a la que hi tinc tot el dret, el President de l’Estat al suprimir la Genralitat i convocar eleccions, tenia clara la idea de destruir Catalunya. Dissortadament tant el President, com les seves paraules no em mereixen cap mena de credibilitat. Només la imatge de com es mou per Catalunya, aquests dies, esdevé una demostració a l’estil de l’Alfons Guerra, “les hemos cepillado l’Estatut”, convertint la frase “les hemos cepillado Catalunya”. Òbviament que des de l’estat, la campanya serà un atac directe a la llibertat d’expressió i possiblement provocaran la por en els votants. Però espero, que la Catalunya serena i ferma, la Catalunya conscient de la seva identitat, la Catalunya que creu en ella malgrat els atacs, continuarà amb la fortalesa de la pau, amb l’orgull de ser català i defensar la seva llengua, amb l’esperit creatiu que ha despertat l’admiració del món, i el dia 21 de desembre projectarà a l’univers el seu vot la llibertat. I m’ho fa pensar la fermesa dels polítics que han preferit ser empresonats, encara que injustament, abans que renunciar als drets del seu poble. I també m’ho fa pensar el canvi de to, per a mi hipòcrita, del President del Govern de l’Estat quan afirma que el 155 ha retornat la normalitat a Catalunya. Des de la meva consciència no em sento ciutadà, d’acord amb el meu DNI, d’un país mormal. I jo desitjo i treballarè per què el meu ho sigui. Quan escolto les afirmacions dels tres partits espanyolistes considero com és possible que a ple segle XXI la filosofia política existent en les grans nacions sigui tan poc humana i tan manipuladora de la democràcia. Dissortadament la política dominant a Europa i conseqüentment a Espanya no és una política de respecte a les persones, de fet, si no nomès de paraula. Durant quinze dies Catalunya es veurà immersa en un atac ferotge contra els seus drets i amb un seguiment legalista cooccionador dels partits que defensen el dret a decidir i tot fa pensar en un possible cop electoral. Cal que els partits que de veritat volen la llibertat actuin amb fermesa sense deixar de ser pacífics. El llibre de la història és un llibre obert i ens diu que existeix un procès polític superior i millor que la democràcia que espara la seva victòria que no és altra que la victòria de la gent. D’aquella gent que la Constitució Espanyola afirma que és sobirana. I per què aquest procès existeix i penso quin és el partit que millor el representa,i votarè amb tota consciència de la meva veritat, la CUP.