Corazón partido

La riquesa de les paraules afavoreix interpretacions variades d’acord amb la idea central del comentari o del missatge que s’envia. I són missatges de partits polítics en la seva campanya electoral de la Generalitat de Catalunya que m’han portat a treure conclusions. Un dels partits m’ha fet pensar en la cançó d’Alejandro Sanz, CORAZÓN PARTÍO. La centralitat del cartell de Ciutadan’s és un cor amb tres particions i el slògan ARA SÍ, VOTAREM. I m’ha despertat curiositat i molt més desprès d’haver captat a internet  fotografíes dels dos líders, de l’època franquista. Cada terra fa sa guerra i en l’actualitat Catalunya en pateix una amb massa enemics. Demano, perdó a Ciutadan’s però he intuit en el slògan una desconsideració força greu i una pretensió alliçonadora denunciant ignorància o perversió política. La votació del dia 21 de desembre per començar és políticament molt millorable i humanament la seva pedagogia està molt lluny de la votació del dia 1 d’octubre. L’octubre era un poble que parlava i deia lo que pensava. La del dia 21 és una imposició manipuladora que rebrà una gran lliçó del poble català. Una votació, que sembla ser amb indicis d’irregularitats legals, el poble català li donarà categoria política, perquè tant els unionistes com els independentistes segons la Constitució són sobirans i amb el seu vot atorguen poder. I del vostre slogan es desprèn una ironia amanida d’un cert odi. I només faltava la imatge del cor partit en tres parts. Festejar amb tres estimades al mateix temps no és massa fàcil, ni massa creatiu i menys quan les núvies són polítiques. Llegint els dos darrers versos de la canço és quan veig que la cosa es complica. El cantant diu: “Dime, si tú te vas, dime cariño mío /¿quièn me va a curar el corazón partío?” La resposta m’acusarà de persona de poques llums, perquè el seu pateix per Europa, Espanya i Catalunya, perquè Catalunya, a la vegada, és  Espanya i Europa. Bona resposta, però tè els seus contres. Per què quan a Madrid es vota contra Catalunya, d’on marxareu? No podreu guarir el “coarazón partío” o des de l’altra vessant, per què no us quedeu amb Espanya i Europa i deixeu Catalunya en pau. Amics meus, la vosstra política en relació a Catalunya és una política per eliminar del cor la part quatribarrada. Des de la meva òptica hi cal un bon xic de coherència. Anar de bracet del més fort, no és sempre una bona pedagogia política. Em quedo amb ¿quién va a curar vuestro corazón partío? Les votacions del dia 21 seran medecina, de quí? Estic convençut, que de la Catalunya que esdevè guaridora dels cors malalts o ferits. La Catalunya que és llibertat.