2017 en el record. Adéu.

El dia 1 de gener de 2017 saludava el nou any amb l’esperança d’assolir la independència de Catalunya. I el 31 de desembre resta l’esperança i el desig però no es perd la il·lusió. El 2017 serà el record d’una lluita en una democràcia de versions enfrontadaes i de plantajaments molt desiguals. La filosofia de la democràcia s’ha escrit en base a la diferència de la contradicció, no en base a la diferència del raonament. Una democràcia no és mai veritat absoluta sinò un procès de progrès envers la millora continuada del model de convivència. La política és un servei, no un propietari, perquè el propietari és l’ésser humà i el servidor la política. La diferència està en les persones perquè són elles qui han de fer viure la humanitat amb l’aplicació de les seves capacitats i les capacitats existeixen perquè les diferències exigeixen servidors adequats als objectius de cadascuna. La problemàtica sorgeix quan els responsables del servei polític distorsionen la seva funció i obliguen a ser servits. És el problema que s’ha viscut aquest any 2017 a Catalunya. La política espanyola no ha estat un servei a les diferències, les autonomies, sinò que les diferències han estat obligades a servir la política. I Catalunya n’ha estat la gran perjudicada. Però aquesta versió de la política espanyola ha suposat, a la vegada, una pèrdua de capacitat creativa en els diferents factors del benestar, com són el treball, la cultura, la ciència, la indùstria, el comerç, el lleure i el civisme.

La pèrdua existeix en la base de la societat perquè la classe dominant desvia la riquesa en una direcció que al final de tot és la seva. El meu adèu a l’any 2017 no és un adèu de rencor, ni d’odi, sinò un adéu que m’ha confirmat la idea que per assolir els objectius cal saber sofrir i si és necessari també oferir la pròpia vida per la veritat i felicitat de la humanitat. I la configuració de l’ésser humà m’ensenya la filosofia de la diferència en l’organització del cos col·lectiu de la humanitat. El greuge rau en l’actuació del responsable del bon funcionament del cos social, que la sang arribi a tots els membres, i el respondable en són dues facultats, la política i la religiosa. La manca d’intel·ligència entre els responsables polítics i religiosos porta a una convivència pervertida en la que l’odi i l’enveja actúen amb total llibertat. I quan miro enrere i analitzo l’any 2017 viscut a Catalunya arribo a la conclusió que la política ha procurat imposar els seus criteris sense respectar les capacitats dels altres factors socials. I en el problema relacional Catalunya- Espanya el respecte als drets de les diferències no ha existit i ha agreujat el trencament. Al dir adèu al 2017 demano al 2018 que sigui l’any de la verdadera filosofia política, que malgrat les diferències, la verdadera unitat esdevingui realitat i el respecte en base a les diferències esdevingui la raó de la pau col·lectiva i els diferents factors socials aportin a la humanitat els bens indispensables per a una vida digna. Que els errors del 2017 serveixin per trobar les veritats del 2018..