La independència és la solució

La problemàtica política creada en l’actualitat a l’estat espanyol és un verdader contrasentit si valorem la veritat de la naturalesa. L’ésser humà és naturalesa amb tots els pros i contres que en la seva veritat si poden valorar. I la naturalesa ha basat la realitat de la convivència humana en la diferència. El ser diferent promou el pensament desigual i fins i tot contrari i no fa desaparèixer l’individu diferent, perquè els connjunts es fonamenten en les diferències conservant l’essència. D’arbres en la natualesa no n’hi ha cap d’igual. Hi ha, per exemple, molts roures en un bosch però amb les seves diferències. Hi ha molts lleons en els grans boscos i  no n’hi ha cap d’igual, però són lleons. I la mateixa norma en la humanitat. Hi ha moltes persones al món, i no n’hi ha cap igual. Totes tenen la seva imatge, però també es diferencien en les idees i els sentiments i continúen sent persones. Qué ens diu, per tant, la natura. Que només amb el respecte a la diferència, els éssers humans viuran en pau. I qué fa la diferència? Senzillament que les afinitats configurin les col·lectivitats. Col·lectivitats en el temps i en l’espai. Imposar la meva voluntat en l’altre és un greuge a la naturalesa. Si valorem les col·lectivitats actuals en el món, col·lectivitats que són les nacions, ens adonarem del perquè apareixen disconformitats. Senzillament alló que era motiu d’unió fa uns anys, avui és motiu der sepració per formar col·lectivitats noves. I aquesta filosofia pròpia de la naturalesa hi ha certes persones que es creuen ser déus i s’arroguen el poder de coordinar al seu gusta les col·lectivitats de convivència. I la història ens diu, desprès de milions d’anys d’existència, en el segle XXI, encara són les armes les que imposen l’organització social. La naturalesa és la mateixa de quan va aparèixer per primera vegada l’espècie humana. I malgrat ella respectar la identitat del ser humà, la humanitat no s’ha respectat a ella mateixca i s’han creat subdivisions amb poder d’esclavitzar. L’esclavatge no té la mateixa imatge d’un o dos segles enrere, però en l’actualitat existeix l’esclavatge del diner per quant uns pocs tenen molt i la majoria amb prou feines tenen per viure i estan controlats i dominats pels que tenen més. Com s’ha arribat a aquesta realitat? Senzillament per no escoltar la natura i per no respectar la diferència. Les grans potències que s’auto-atribueixen la filosofia política de l’organigrama mundial són les responsables per culpa de la seva autosuficiència autoritària de les desigualtats existents a  tots nivells, tan polítics, com econòmics i socials. Si parem esment en el mapa mundial ens adonarem que les grans potències imposen la seva autoritat basada en el diner i per exemple Europa és un model d’unitat no massa respectuosa amb les individualitats que la configuren. La unitat és la divinització dels grans i el domini dels petits. Una unitat d’imatge que en la pràctica és una desfiguració de les col·lectivitats. I la culpa, si hi parem esment, està en la prepotència de persones que arriben al poder, diuen democràticament, però que desprès actúen autoritàriament. La Europa de les nacions és la serventa d’Alemanya i de França dient la resta sí senyor. I s’omplen la boca de democràcia. Les lleis són molt bones en el calaix de la taula de comandament però poc efectives en les veritats de les persones. Dissortadament la solució no la dóna la independència, perquè la independència no es respecte reconeixent els drets dels pobles. Catalunya ho palesa clarament.