Any rere any, el meu pensament no deixa de pensar en la
veritat de la democràcia. Òbviament que la veritat dels pobles és relativa com
ho és la de les persones. En una paraula, democràcia és un concepte en evolució
constant, sotmesa als avenços culturals, científics i tecnològics amb l’èsser
humà de protagonista i centralitat de la història. El problema del concepte al
segle XXI rau en el fet de centrar-lo enla política, quan la política hauria de
ser un instrument al seu servei, no el seu únic controlador. La definició de la
paraula ens diu avui dia que és “un sistema polític que defensa la sobirania
del poble i el dret del poble a elegir i controlar els seus governants”. És
precisament aquest dret que em porta a pensar que democràcia ultrapassa el
concepte polítc per abastar-ne el social. L’experiència viscuda a Catalunya
l’any 2017 em fa pensar en la continuitat del problema l’entrada del 2018 per
continuar cercant solucions. Les relacions Espanya- Catalunya no han estat
relacions amb sentit democràtic sinò accions amb base només legal per part
d’Espanya i amb base popular per part de Catalunya. Crec, que l’actuació de
Catalunya és la més propera a la definició del concepte democràcia. Però no
podem oblidar que la democràcia està encara en evolució formativa, com es
demostra analitzant els seus orígens llunyants situats a Grècia en el segle V
abans de Crist i amb actuacions que el descobriment d’Amèrica feu palpables als
invasors. A finals del segle XVII, els EEUU redacten la seva primera
Constitució, seguint el 1811, Venezuela, el 1812, Espanya, el 1848 França i el
1853, Argentina. Però les constitucions democràtiques tingueren els seus pros i
contres i és el segle XX que Europa intenta aconseguir la democràcia com a
model polític amb la constitució de l’Europa Unida. Espanya adapta el règim
democràtic amb la Constitució de l’any 1978. I uns anys més tarda entre a
formar part de l’Europa Unida. Però Espanya en el primer quart del segle XXI
trontolla democràticament sobre tot quan Catalunya manifesta la seva voluntat
d’esdevenir un estat independent en l’Europa Unida. I és precisament la
voluntat catalana la veritat que posa en evidència les mancances democràtiques
que no s’adiuen amb la definció del concepte democràcia. L’any 2017 passa el
relleu al 2018 i la cursa està plena de dificultats i problemes. El concepte
que defensa Catalunya de la democràcia entenc que és més avançat que el que
defensa Espanya i el que practica Europa. I la base de la indefinició que nega
drets una part i l’altra reclama, és l’orígen del conflicte agreujat per què
amb aquest comportament s’atura el procès evolutiu que ha creat nous estats
europeus. Qui té la raó? La manca de diàleg que les dues parts volen però no
amb la mateixa filosofia. Una part es fonamenta en la voluntat de la gent i
l’altra en la interpretació de la llei. I ambdues parts diuen que respecten el
pensamemt de les persones. Qué origina el concepte? Senzillament en una
interpretació de l’evolució del concepte democràcia. La solució? Seure a la
taula del debat. Si no es fa, no hi ha altra solució que respectar la veritat
de cada part i actuar democràticament, amb la base filosófica que la llei es
fonamenta en la voluntat popular. Ho farà l’estat espanyol l’any 2018? Crec que
s’hi veurà obligat si de veritat vol formar part del model de convivència democràtica.
El testimoni del relleu de cada corredor serà el mateix l’any 2018?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada