Credibilitat i dignitat de la persona en una contesa electoral.

La valoració la centro en un model polític democràtic. I alló que primerament cal tenir present és la projecció de l’ésser humà en l’acte polític conjuntament amb el concepte que es té de democràcia. Si ens centrem en la persona, tindrem present que en la seva presa de decissió hi es primordial la integritat de la seva identitat per estar capacitada suficientment per ser lliure i independent a l’hora d’emetre el vot. La veritat de la seva llibertat ens l’explicarà la formació adequada de la seva etapa vital, tant des de la vessant passional com de la intel·lectual. Per què de la seva capacitat de ser ella dependrà la independència davant els factors que volen influenciar-hi. Óbviament l’entorn social i la classe humana en la que es mou. La raó social és molt important perquè si pertany al món laboral deficitari en formació i amb problemes de subsistència la manipulació de promeses pot incidir amb força i votar alló que li diuen i no alló que ella hauria de reflexionar. Una societat amb una mancança en la formació bàsica és una societat en la que la democràcia és feble i la dictadura forta. El problema rau en el fet que si l’educació no forma la capacitat de pensar i deduir, a l’hora d’una votació la possibilitat de ser manipulada la persona amb mancances formatives és molt alta, fent-li creure que alló nque li prometen és pel seu bé. I aquesta circumstància manipuladora de la voluntat i el pensament aliè, els professionals de la política la tenen molt assumida. No és debades que aquella classe social amb una formació adequada desconfii de la política i s’hi inibeix.

S’escolta que els polítics estan mancats d’aquella formació indispendable per poder exercir com a tals i en certes  circumstàncies  comentaris afirmant que a la política li manca intel·ligència per què les persones científiques i filosòfiques no si senten còmodes i es desentenen d’aquesta modalitat humana per altra banda necessària. I és una llàstima que la nota dels polítics sigui per norma general d’un aprobat cap a suspens. En les enquestes la nota més general és mou entre un quatre màxim i un gairebé zero. És una molt dolenta valoració, no massa sorprenent si es valoren resultats que demostren el poc interés envers l’humanisme i l’èsser humà. I aquesta connotació en una democràcia denuncia la seva feblesa i que la manipulació té via lliure creant grans desnivells socials en el camp dels béns amb riqueses insultants per a uns pocs i pobreses de misèria per a molts. I aixó perquè es produeix? Per què el concepte que es té de democràcia no està centralitat en la dignitat de la persona sinò en l’instrument per dominar-la, la llei. Sense llei no hi ha democràcia, s’escolta i per contrari estic convençut que on hi ha verdadera democràcia, la llei és sobrera. Aquest punt mereix un tractament curós, quina filosofia la podem deduir dels grans llibres de la història i sobre tot dels grans filòsofs. Crec que la filosifia de la verdadera democràcia no està prou evolucionada i conseqüentment la democràcia està massa condicionada per la dictadura egoísta del poder.