La democràcia és un model polític en el procès de la humanitat
per arribar a una política ideal. La democràcia és un model que va començar a
Grècia quan els esclaus encara no eren considerats ciutadans i des d’aleshores
el procès ha anat millorant el concepte que encara no ha trobat quina és la
concepció de model polític ideal. En perspectiva hi ha la demótica però de
moment existeixen massa problemes per ser accepetada per culpa d’un manipulat
concepte del globalisme. Que estem en procès no és cap desvirtuació, ans el contrari
és una defensa de la democràcia perquè és indispensable per assolir el
veritable poder del poble. En aquest camí l’existència de l’article del 155 en
la Constitució Espanyola és un greu
escull per a la seva definició, que en la pràctica nega el valor de la veu
popular, indispensable perquè el poder dels ciutadans esdevingui una realitat.
L’Article 155 en una democràcia, que els problemes no se solucionin amb el
diàleg sinò amb lleis coercitives, és una demostració d’un poder absolutista
perquè es pot acallar la veu popular amb la col·laboració dels cossos armats. I
aixó no és democràcia. Personalment escoltar al President del Govern Espanyol
en la celebració del 39é aniversari de la Constitució lloant els beneficis del
155 em produeix una sensació de pobresa humanística sense mesura. És la negació
del protagonisme dels ciutadans que són els que legitimen les lleis i el poder.
Manipular aquest concepte és tornar a etapes històriques en les que el poder estava
en les armes. A l’estat espanyol i concretament en el seu president del PP, li
provoca una alèrgia inexplicable dialogar perquè ha demostrat la seva incapacitat,
quan la Constitució espanyola hi convida independenmtet de l’anunciat del
problema. La Constitució Espanyola no és contrària a la independència de nous
estats europeus complint sempre les bases de la democràcia. La constitució no
és democràcia és un servei a la democràcia i quan s’aplica contra el concepte de
la veritat democràcia per la seva força legal estem davant d’una manipulació..
I és precisament la pèrdua que es preveu en el problema de la veritat d’una
Catalunya lliure. La legalitat està subordinada a la licitut i la licitut està
al costat de Catalunya i dels pobles que com ella desitgen la seva independència.
La identitat dels pobles és la seva llei. I aquesta és la llei dels tribunals
de justicia europeus als que està subordinada la Constitució Espanyola. El procès de Catalunya és lent, pero és procès i
té una porta d’arribada. I Europa li està donant la raó. L’article 155 és la
negació de la verdadera democràcia, a Europa i al món.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada