La Constitució del 1978 no és una joguina dels Reis Mags

Sr. President del Govern Espanyol, Mariano Rajoy, del PP. Per ser un bon president, si el seu model com sembla és la filosofia de l’esport del “Palco del Real Madrd”, cal ser un excel·lent catedràtic, no d’aquells que amb els peus fan corre la pilota, sinò d’aquells que ensenyen com ser un excel·lent esportista sense deixar de ser persona digna i solidària. No n’hi ha prou seure a la bancada de la directiva, cal saber escoltar la gent que omple el camp i interpretar el joc dels que corren sobre la gespa. I no és tan fàcil. Per què alló que desitja la bancada presidencial és la victòria del seu equip, assolida amb el tot si val. I sembla ser que la política del PP va per aquest camí. Alló important és guanyar i les lliçons que s’imparteixen sobre la gespa pel equips visitants no tenen cap valor i si es perd, li han robat el partit. Sr. President del Govern, l’aplicació de la Constitució sembla aquell arbitratge que quan comença el partit ja se sap qui serà el guanyador. I el joc desenvolupat no té cap importància. Exactament l’actitud del seu Govern davant les eleccions del 21 de desembre a Catalunya. I alló veritablement greu rau en el fet que l’organitzador del partit no sap acceptar el resultat, ni en vol treure consequències. L’organitzador Sr. Mariano Rajoy éreu vos amb la presumpció que el tenieu guanyat abans de començar. I no ha estat així. I vos no compliu el reglament. Volieu donar una lliçó de legalitat i esteu donant una lliçó d’il·legalitats.

I ho feu perquè el resultat, amb l'abitratge de la Constitució, el va guanyar el partit independetista i vos no compliu la Constitució perquè amb aquest resultat el vostre deure era treure els empresonats i deixar entrar els refugiats a Suïssa. Aquest és el veredicte de la victòria. Victòria que ni vos, ni els vostres escolanets volen reconèixer omplint-se la boca de legalitat. Tornar a imposar a Catalunya, o milloor dit, no retirar l’article 155, és un incompliment constitucional a Catalunya, Espanya i a Europa i si de veritat fóssiu demòcrata a hora d’ara ja haurieu dimitit. El vostre comportament, amb la Constitució a la mà, és indigne i aquesta és la resposta que han donat molta gent de lleis, no només de Catalunya, sinòn també d’Espanya i d’Europa. A casa meva ja ho diu l’adagi popular, “no hi ha pitjor cec, que qui no hi vol veure”. L’obligació, una vegada coneguts els resultats, era seure a la taula i dialogar amb els verdaders guanyadors, els que estan a la presó, els alliberats amb condicions i els que es refugiaren a Bègica i la vostra resposta és un no a la Constitució perquè no teniu arguments legals i lícits per defensar les vostres defenestracions, que han fet el ridícul davant el món. I heu fet un tour de força per demostrar al món alló que no té base legal. Peró no us en heu sortit, ni donant-vos la mà Europa fent-vos costat.

I és molt greu aquest comportament. Quina és la vostra força democràtica, la venda d’armes per centenars de milions a paísos en guerra, armes que incontrolades poden arribar a mans dels terroristes? No és  aquest el camí d’una verdadera democràcia a la Península Ibèrica que pot configurar una unió des de la independència dels diferents pobles que la formen. A Espanya no hi ha democràcia, Sr. Rajoy, hi ha partitocràcia i per aixó us fa por el sentit democràtic de Catalunya Independent. La Constitució que els Reis Mags del 1978 us van portar no és l’àrbitre del joc de pilota que Catalunya vol jugar. I la situació d'Espanya és molt greu i l'estat i els seus adlàteres no ho reconeixen ni en volen saber res per què "todo va bien". La població no pensa igual i molts es`pecialistes tampoc. És indispensable que la veu del poble no calli i cridi ben fort.