Quan el menyspreu esdevé filosofia política.

La veritat de cada persona és nord per a la seva vida. Però alló, que cada ésser humà pensa i és norma en la seva manera de ser i fer, si no és respectuós amb la veritat de l’altre, sense cap mena de dubte ha de ser reconsiderat i si cal adaptat. Indiscutiblement existeixen estaments en la societat que pel sol fer de pertànyer-hi, les persones es creuen amb el dret de la impunitat i de la veritat absoluta. Obliden que la veritat de la convivència en pau només és obra de les persones, no de les institucions. Les institucions són instruments de manteniment, millora i avenç. I el manteniment, la millora i l’avanç al servei de la humanitat, del poble, de la gent, de cada persona sense diferències. I l’orgull perverteix la filosofia humana solidària i atorga dignitat als estaments, que no la tenen, sinò que la necessiten de les persones que els regenten i han de posar-los al servei de la convivència. Treballar pel bé de tothom massa sovint es reverteix i es transforma en que els altres treballin per a  mi, que sóc el que mana. Dissortadament aquesta consideració està molt arrelada fins i tot en els paísos, dits, democràtics, com es fa palès si parem esment en la imatge actual de la humanitat. No anem massa lluny, sense marxar de casa en tenim massa d’exemples. L’estat espanyol, que es creu molt demòcrata, n’és un exemple sigui quin sigui el partit en el poder.Catalunya està immersa en una campanya electoral que esdevindrà creïble si el vot és només català i no està manipulat. Tot fa pensar el contrari. Una circumstància molt significativa, fa un dia o dos, la plana major del govern feia campanya a Girona, fet que per sí sol és prou significatiu apuntant contra el president Puigdermont. La vicepresidenta Soraya Sáez de Santamaria va tenir la lluminosa idea d’afirmar que Mariano Rajoy havia fet la gran gesta de decapitar ERC i Junts per Catalunya, referint-se a l’estada d’una part del Govern de la Generalitat a Bèlgica i l’altra a la pressó. I dit amb la sorna que acostuma. Aquesta és la filosofia de la nornalitat que defensen, la de destruir el contrari, perquè ni aquesta distinció sap fer la vicepresidenta perquè es veu que per ella contrari i enemic significa el mateix. Aquestes paraules són una ofensa greu per a Catalunya i una demostració de la poca o nul·la democràcia que es palesa massa sovint en les seves paraules. El contrari no s’ha de menys-prear mai, s’ha d’escoltar, circumstància que el govern del PP no sap fer amb  Catalunya. Es vergonyosa la campanya que l’estat fa, no només per què va contra Catalunya, sinò perquè és la negació de la democràcia. I les paraules esmentades ho confirmen i per aquesta raó mantenen el 155 que és la continuació del franquisme. No cal parlar d’herències, parlen elles soles. Quan la paraula no és la base der la política demòcratica, negant-se a parlar de tot, els resultats són dictadura pura i dura.